Quatre Jutjats d’Instrucció de Madrid han sol·licitat a l’Audiència Nacional que assumeixi la recerca sobre una trama de presumptes estafes en préstecs hipotecaris de capital privat, per entendre que es tracta d’un delicte econòmic que podria afectar a una gran quantitat de víctimes en tot el territori nacional.
Segons aquests òrgans judicials, el prestador A.A.A. amb un entramat societari de tretze companyies mercantils i una xarxa amb desenes d’intermediaris i col·laboradors, podria estar estafant des de fa diversos anys a persones amb necessitats econòmiques i dificultat d’accés al crèdit bancari. L’operativa estaria dissenyada per aconseguir, mitjançant engany, que acabin acceptant signar davant notari un capital superior al que realment reben. Amb la promesa incomplerta que després s’articularà en quotes mensuals, realment la devolució de tot el préstec venç en un breu termini. L’abonament de la totalitat del capital en un sol pagament ha d’efectuar-se, segons les escriptures, en mà al propi prestador, qui no obstant això ven immediatament els seus drets a un altre creditor que és desconegut per al prestatari. L’objectiu final suposadament seria fer-se, mitjançant execució hipotecària i subhasta, amb l’habitatge de l’afectat amb prou feines en uns mesos, amb un desemborsament real de diners molt petit.
Al març d’aquest any, la jutge Isabel Durántez, titular del Jutjat d’Instrucció nº 3 de Madrid, va acordar l’acumulació de sis denúncies diferents contra el mateix prestador que li havien estat alternades en diferents dates i des de diferents procedències, però que narraven fets coincidents. Després de constatar el modus operandi i comprovar el volum de possibles afectats, va acordar inhibir-se a favor dels Jutjats Centrals d’Instrucció de l’Audiència Nacional. L’acte judicial sostenia que “existeixen indicis que els fets denunciats per nombrosíssims afectats són similars i podrien ser constitutius d’un delicte d’estafa continuada comesa per a.A. i els seus col·laboradors“. La jutge subratllava “la necessitat de recerca i enjudiciament conjunt de totes les diverses denúncies presentades contra A.A.A. i les persones que amb ell col·laboraven. En aquest cas, a més de concórrer la connectivitat prevista en l’article 17 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, resulta absolutament convenient per a la pròpia valoració dels fets tal acumulació, ja que no és el mateix la conclusió a la qual pot arribar-se analitzant cadascuna de les operacions dutes a terme pel sr. A .A. de manera aïllada que la conclusió a la qual es pot arribar des d’una perspectiva global de la seva actuar reiterada, repetida en el temps i comesa sempre de manera similar“.
Al maig era el magistrat del Jutjat d’Instrucció nº 43, Rubén Vallejo, qui adoptava la mateixa resolució per a un cas que instruïa contra el mateix prestador.
Al juliol el Jutjat d’Instrucció 47, per decisió del magistrat Adolfo Carretero, va reobrir una causa similar d’un altre afectat i la va enviar a l’Audiència Nacional amb similars arguments.
La titular del Jutjat d’Instrucció nº 19 de Madrid, Inmaculada Iglesias, ha estat l’última, de moment, a apreciar que podem trobar-nos “davant un delicte d’estafa dels denominats ‘en massa’, o sigui, un delicte comès contra una generalitat de perjudicats, sent notòria la gravetat del fet“. Considera que existeix “delicte continuat” perquè concorre “pluralitat d’accions” però que són conseqüència de “un dol unitari, derivat d’un pla preconcebut“.
L’associació STOP ESTAFADORES, que agrupa a víctimes d’estafes de prestadores de capital privat, estima que, pel nombre de drets que apareixen inscrits en el Registre de la Propietat a nom del prestador i les seves societats, aquesta xarxa podria haver estafat a més d’un miler de famílies en tota Espanya.
El president de l’associació, Juan Puche, reclama a la Fiscalia i a l’Audiència Nacional que impulsin “una recerca global sobre la trama” i “no desatenguin les nombroses denúncies existents”.
Per a l’advocat Carlos Javier Galán, assessor jurídic de l’associació, “només la instrucció conjunta de tots els casos, amb mitjans adequats, pot llançar llum sobre l’operativa i les dimensions d’aquesta xarxa, que a dia d’avui segueix actuant impunement i que acaba provocant autèntics drames familiars. Ens consta fins i tot el suïcidi consumat d’un afectat a València i de dos intents frustrats a Almeria i Alacant”.
