Els recursos de cassació no podran ocupar més de 25 folis

Per Sonia Sarroca

Barcelona

50.000 caràcters en 25 folis a “Times New Roman” mida 12. A partir de juliol d’aquest any els advocats que interposin un recurs de cassació davant la Sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem hauran de complir amb els estrictes requisits fixats en “l’Acord sobre l’extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al recurs de cassació davant la Sala Tercera”.

Aquest Acord s’ha adoptat gràcies a l’habilitació del nou art. 87 bis de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa (LJCA) que estableix que “La Sala de Govern del Tribunal Suprem podrà determinar, mitjançant acord que es publicarà en el “Butlletí Oficial de l’Estat”, l’extensió màxima i altres condicions extrínseques, incloses les relatives a la seva presentació per mitjans telemàtics, dels escrits d’interposició i d’oposició dels recursos de cassació”. Com s’observa, l’article únicament fa referència als escrits d’interposició i d’oposició, però l’Acord també inclou pautes “a mode de recomanació” per als escrits de preparació dels recursos de cassació, i d’altres que es puguin presentar.

En referència al règim transitori, el President de la Sala Tercera, Luis María Díez Picazo, ha declarat avui en una sessió del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE) que la nova regulació s’aplicarà a les sentències emeses a partir del 22 de juliol del 2016 (data en què la reforma de la LJCA entrarà en vigor) i, per tant, l’acord operarà per als recursos de cassació preparats amb posterioritat. 

El Tribunal Suprem preveu un notable augment dels recursos de cassació a causa del nou art. 86 de la LJCA i per això veu imprescindible que els professionals col·laborin presentant aquests escrits d’una forma “clara, estructurada i concisa”.

Sobre la base de l’anterior, i amb les finalitats de “facilitar la lectura, anàlisi i decisió per part del Tribunal Suprem dels escrits que es presentin” així com “d’establir una estructura i format uniformes de cara a la seva presentació telemàtica o al seu posterior tractament digital”, el Tribunal Suprem ha fixat les normes que exposarem a continuació.

Extensió. Els escrits d’interposició i de contestació hauran de tenir com a màxim 50.000 caràcters (inclosos els espais), la qual cosa equivaldria a 25 folis a una sola cara. Això inclou les notes a peu de pàgina, esquemes o gràfics que poguessin incorporar-se.

Els caràcters es redueixen a 35.000 en el previ escrit de preparació del recurs i en el d’oposició, la qual cosa equivaldria a 15 folis.

A més, l’advocat que signi l’escrit o una altra persona que aquest designi haurà de certificar al final del mateix el nombre de caràcters que conté.

Format. La font a utilitzar serà la “Times New Roman” a mida 12 punts en el text del recurs. La grandària de les notes a peu de pàgina i de les transcripcions de preceptes normatius o fragments de sentències serà de 10 punts. L’interlineat haurà de ser d’1,5.

Quant als marges, tant els horitzontals com els verticals, queden prefixats en 2,5 cm.

Tots els folis es numeraran en la seva cantonada superior dreta i tots els documents que s’aportin amb l’escrit hauran d’estar suficientment identificats i numerats com a Document o Annex (1, 2, 3…).

Estructura. Els escrits hauran d’anar precedits d’una caràtula en la qual s’indicaran certes dades identificatives de la Sala i Secció, els recurrents, els procuradors i advocats, la sentència o resolució recorreguda i el tipus d’escrit que es presenta.

Si es tracta d’un escrit de preparació o d’oposició, la caràtula portarà un rètol indicant, mitjançant una breu descripció, la matèria sobre la qual versa el litigi (p. ex. “Propietat Industrial. Patent. Caducitat”).

Quant al contingut dels escrits d’interposició, s’estructuraran en apartats separats i degudament numerats, que s’encapçalaran amb un epígraf expressiu d’allò de què tracten, en els termes previstos en l’art. 92.3 LJCA. En els escrits d’oposició es procedirà d’igual manera, reflectint en l’encapçalament de cada apartat la qüestió que abordaran com a resposta.

Els epígrafs dels escrits de preparació destacaran especialment els apartats destinats a justificar que les infraccions imputades han estat rellevants i determinants de la decisió adoptada en la resolució que es pretén recórrer i fonamentar, amb singular referència al cas, la concurrència de l’interès cassacional objectiu i la conveniència d’un pronunciament del Tribunal Suprem en els termes previstos en l’art. 89.2 LJCA.

Aquesta forma de regular els escrits suposa una novetat en el nostre ordenament jurídic, però ja és utilitzada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i al Tribunal Suprem dels EUA.

En declaracions exclusives a El Jurista, el Catedràtic Jean Monnet de Dret Constitucional Europeu i Director del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra Alejandro Saiz Arnaiz s’ha mostrat d’acord amb la Sala Tercera: Creo que es una buena medida que puede contribuir a racionalizar la casación, en particular, aunque no solo, en el trámite de admisión. Sería también aconsejable que la propia Sala se aplicara el criterio y limitara la extensión de algunas de sus Sentencias. A quienes se quejan del contenido del acuerdo me permito recordarles a Baltasar Gracián, crítico con quienes “estiman los libros por la corpulencia, como si se escribiesen para ejercitar antes los brazos que los ingenios”.

I és que no tot han estat reaccions favorables a l’Acord. Ja des del mateix debat sobre la seva adopció, l’ex magistrada de la Sala Tercera Margarita Robles va manifestar les seves discrepàncies, preguntant-se quins serien les conseqüències que es derivarien d’un possible incompliment o inadequació als requisits fixats. Entén que “qualsevol inadmissió del recurs per les raons esmentades resultaria clarament vulneradora del dret a la tutela judicial efectiva proclamat en l’art. 24 de la Constitució”.

En la mateixa línia es van pronunciar els Col·legis d’Advocats de Madrid i Barcelona en sengles comunicats de premsa. El primer “manifesta el seu rebuig als condicionants que s’imposen a l’exercici del Dret de Defensa i, especialment, a les obligacions imposades als advocats”. El segon el rebutja perquè “atempta contra el dret de defensa dels ciutadans i al seu torn vulnera la llibertat d’exercici dels advocats/des”. Tots dos estudiaran les mesures que adoptaran contra aquest Acord.

Sobre l’esmemtat article 24 de la nostra Constitució, el President de la Sala Tercera, Luis María Díez Picazo, ha declarat avui a la sessió del CGAE que el problema no és tant de tutela judicial efectiva, sinó d’oportunitat o d’avantatges i desavantatges que aquesta nova regulació pot proporcionar. I recorda que la jurisprudència del TC i del TEDH reconeix que no pot imposar-se un determinat sistema o ordenació dels mitjans d’impugnació, amb l’única execpció d’allò establert per als recursos en matèria penal.