Per Pol Rubio.
El passat 9 de maig, Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, va ser denunciat per malversació de fons públics assignats per raó de la seva funció, un delicte tipificat al article 433 del vigent Codi Penal i que té associada penes de multa de sis a dotze mesos a més de suspensió laboral de tres a sis mesos.
El demandant, davant la FiscaliaGeneralde l’Estat, fou un vocal, designat a proposta del PSOE, del mateix CGPJ, José Manuel Gómez Benítez. Aquest va instar a investigar, en contrast als últims i sonats casos de corrupció, sobre si determinats càrrecs personals s’han sufragat amb diners del pressupost de la institució, ja havent buscat respostes sobre el motiu d’aquest càrrec de 5.658 euros en varis Plens. En concret, referent a entre 14 i 20 viatges realitzats a Marbella, Màlaga, en caps de setmana.
Dívar, sorprès, va parlar sobre el motiu del viatge, però no explicar ni donar caire oficial a les despeses, limitant-se a reconèixer el pagament amb fons propis de les personals i amb públics les pertinents. Recolzant el seu argument de comptes transparents amb l’auditoria a la qual s’està sotmetent la institució per part del Tribunal de Comptes.
El CGPJ ha evitat pronunciar-se al respecte. El passat dia 14, el vicepresident del CGPJ, Fernando de Rosa, va remarcar el caire intern d’aquest litigi i la seva postura, a l’espera de la del Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce. El qual va declarar, dos dies més tard, que la denúncia s’estudiava “amb la major diligencia i calma possibles”. Per altre banda, la portaveu del CGPJ, Gabriela Bravo, va mostrar-se taxant, considerant que “qualsevol afirmació en aquesta matèria suposa una ingerència a la Fiscalia”.
A tot això el darrer dijous dia 17, Dívar va reaparèixer en una actitud inusual, envoltat d’un fort control policial i un gran nombre d’escoltes que van fer impossible l’obtenció de declaracions al respecte.
El cert és que es dedueix una certa persecució al president del CGPJ per part d’un dels seus vocals, el qual ha arribat a afirmar que Dívar només hauria començat a pagar aquestes despeses personals quan va estar al corrent de que Gómez Bénito l’estava investigant, al novembre de 2011. A més es pot observar també una partició interna, no irreconciliable a esperar, entre els magistrats més progressistes i conservadors.
S’arxivi o no la causa però, s’ha de ser conscient que tots aquests enrenous només fan que dinamitar, una mica més, la imatge dels de dalt als ulls de la ciutadania.
