El nou model educatiu espanyol

Aquest mes de setembre, el ministre d’Educació, Cultura i Esports José Ignacio Wert segurament presentarà l’Avantprojecte de Llei de Millora de la Qualitat de l’Educació al Consell de Ministres perquè aquest sigui aprovat com a Projecte de Llei i es pugui tramitar parlamentàriament i, d’aquesta manera, sigui finalment la cinquena llei d’educació del país. Abans de l’aprovació, però, del Projecte de Llei per part del Govern, aquesta, a través del Ministeri d’Educació, haurà de considerar propostes i suggerències dels diversos actors de la comunitat educativa: sindicats, docents, associacions de pares, col·lectius d’estudiants…

La primera llei d’educació de l’Estat fou la Llei 14/1970, de 4 d’agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa. Tot i no derivar directament del nou ordre constitucional que s’instauraria l’any 1978, aquesta llei d’educació continuà regulant el marc educatiu de l’Estat els anys 1980, fins l’any 1990, on fou derogada per la segona llei d’educació (i la primera de la democràcia): la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, coneguda com la LOGSE. Aquesta llei suposà un abans i un després en l’educació espanyola i, fins fa poc, era el promontori on es sustentaven les bases del sistema educatiu (des que entrà en vigor la LOE, l’any 2006). Aspectes com: la importància dels consells escolars, la introducció dels postulats constitucionals, democràtics i europeus a l’ensenyament, el tarannà constructivista de l’educació, l’impuls de les figures de la tutoria i l’orientació acadèmica, la descentralització de la tasca educativa a favor de les comunitats autònomes…; foren els signes d’identitat  de la llei, sense perjudici que els nous fonaments legals no anaren acompanyats de resultats acadèmics. Amb el nou mil·lenni, s’aprovà la Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l’Educació, coneguda com la LOCE, que mai entrà en vigor. I finalment, l’any 2006 l’Executiu espanyol liderà la seva reforma educativa mitjançant la quarta (i fins ara, última) llei educativa: la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, coneguda com la LOE.

La nova reforma de l’administració Rajoy, liderada pel ministre Wert, vol aprovar la cinquena llei, com hem dit abans, per reconfigurar el panorama educatiu actual i que aquest, alhora, vagi acompanyat de resultats eficients, acadèmicament i econòmicament parlant. La reforma de Wert, que ja començà el juny d’aquest any, quan presentà al Consell de Ministres les línies d’actuació generals, té com objectius primordials reduir el fracàs escolar i fer convergir la casuística espanyola amb els estàndards europeus. A més de tot això, la potenciació de la figura del docent, el plurilingüisme i el major pes de les assignatures troncals envers les optatives; han de ser, segons Wert, els eixos nuclears que guiïn la reforma.

Per últim, Wert vol introduir de nou la revàlida, de “caràcter nacional”, segons ell, a les diverses etapes de formació obligatòria i postobligatòria no universitària: Primària, Secundària i Batxillerat; per eliminar les “disfuncions” que la Selectivitat, administrada per les comunitats autònomes, està originant entre els diversos territoris d’Espanya. Qüestions com la nova remodelació del Batxillerat (fer tres enlloc de dos cursos), la llibertat d’elecció de centre o l’assignatura d’Educació Cívica i Constitucional (que substituirà a l’Educació per a la Ciutadania de la LOE), encara són incògnites fins que no es concreti la Proposta de Llei del Govern, que segons Wert, serà tramitada abans de Nadal.