L’avantprojecte parteix de la premissa que les relacions internacionals son una competència exclusiva de l’Estat i que les activitats a l’exterior de les CCAA, s’han de regir pels principis d’unitat d’acció i lleialtat institucional. Des d’aquesta vessant es creu que tot i que les CCAA poden actuar a l’estranger, en exercici de les seves competències, quan ho facin hauran d’informar al Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació, perquè es determini si s’adequa l’actuació als objectius fixats pel govern central.
El ministeri d’exteriors no podrà prohibir que un president d’una comunitat vagi a l’estranger, però si fer recomanacions sobre la seva conveniència o no; i en tot cas, negar el suport que habitualment donen les ambaixades a tots al presidents autonòmics en els seus desplaçaments. La tutela sobre la diplomàcia autonòmica no es limitarà als viatges del presidents; sinó que, els acords de les autonomies amb organismes internacionals estaran sotmesos a un informe del govern, per verificar que no ultrapassin les seves competències. Però sobretot, en cap cas, podran celebrar tractats internacionals, assumir la representació de l’Estat o incidir en política exterior. Fins ara, la creació d’oficines autonòmiques a l’exterior, estava sotmesa a l’informe previ d’exteriors i hisenda, el qual seria vinculant quan es tractes d’administracions que no havien complert l’objectiu d’estabilitat pressupostaria; aquest requisit semblava sens dubte fet a mida per limitar els moviments a l’exterior de Catalunya, però aquesta darrera limitació referent al dèficit, ja no forma part del projecte de llei, amb la redacció actual, ja que com ha dit el ministre Margallo en resposta a una pregunta al grup parlamentari de CIU al Congrés de Diputats, la futura legislació no condiciona el compliment del dèficit a la inversió en acció exterior d’una comunitat autònoma, ja que serà cada autonomia la que decidirà com prioritzar les seves despeses.
Es dóna la circumstància que les tres úniques autonomies que no tenen govern del PP, és a dir Euzkadi (PNV), Andalusia (PSOE) i Catalunya (CIU), són les que no accepten la proposta del Ministre Margallo de tancar oficines a l’exterior. L’objectiu governamental és acabar amb la dispersió i descoordinació de l’acció exterior, per això el projecte preveu la creació del Consell de Política Exterior, format per secretaris i subsecretaris d’Estat i una estratègia d’Acció Exterior, que recollirà les prioritats i objectius, amb una vigència de quatre anys.
Actualment la representació autonòmica a l’exterior està formada per 194 oficines, pràcticament la meitat se les reparteixen Catalunya amb 54, Comunitat Valenciana amb 23 i Andalusia 22. La major part d’aquestes representacions son de caràcter comercial, però en els últims anys estan proliferant les delegacions de caràcter eminentment polític, son les conegudes com ambaixades autonòmiques, de les quals la Generalitat de Catalunya n’ha creat sis a Alemanya, Reina Unit, França, Estats Units, Argentina i Unió Europea amb seu a Brussel·les. I lluny de tancar-les o convertir-les en oficines comercials, com anhela Madrid i com farà la Comunitat Valenciana, es planteja la creació de noves a Mèxic o a la Xina.
La reacció del govern de la Generalitat de Catalunya no s’ha fet esperar i el seu mateix president davant d’aquesta possibilitat, en la roda de premsa posterior a la seva reunió amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha indicat que “És una prova del nacionalisme espanyol més ranci, i que voler limitar l’acció exterior catalana és posar portes al camp i que és absurd que en un món global com el del segle XXI. Madrid ens vol dur més enrere en el temps, ha afegit, quan Catalunya és la principal economia exportadora, qui més turisme rep i té una capital com Barcelona on s’organitzen esdeveniments d’importància mundial com el World Mobile Congress”. En aquest sentit, ha aprofitat per recordar a l’Estat que és gràcies al lideratge en exportació, captació d’inversions i turisme de Barcelona i Catalunya que el conjunt d’Espanya té més ressò exterior.
Si arriba a sortir a la llum aquest avantprojecte representarà un pas més dintre dels desencontres entre els governs de la Generalitat i Central, ja que els primers s’han fixat com objectiu fer avinent a l’opinió publica internacional el desig i la necessitat de que Catalunya compti com diu el seu president amb “eines d’estat”, per sortir de l’encotillament que el sotmet Espanya i donar sortida a les seves ànsies d’obertura i internacionalització. Per poder-ho dur a terme, aquestes representacions o “ambaixades” arreu, són imprescindibles. En canvi, el Govern Central es basa en una clara idea recentralitzadora i unificadora, per tal de que qualsevol iniciativa que surti de l’estat cap a l’estranger ho faci sota la marca “España”. Tot i que tot i això,sembla que el Govern Central vol rebaixar el to d’una més que possible nova discrepància amb el governs autonòmics. Ja que responent a ERC, ha indicat que l’objectiu d’aquesta proposta no és “limitar, tutelar o controlar” les comunitats sinó “col·laborar i coordinar esforços”.
