Per Francesc Sánchez.
L’article 149.5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006, estableix les competències que en matèria d’urbanisme assumeix la Generalitat de Catalunya i estableix els seus principis rectors, que després són desenvolupats pels articles 3 al 13 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme(en endavant TRLUC).
Aquest principis generals són els següents:
- Principi del desenvolupament urbanístic sostenible (art. 3 TRLUC): s’estableix una utilització racional del territori i del medi ambient. Es tracta, en definitiva, de fer compatible el creixement urbanístic i la preservació de tot tipus de recursos naturals. Es el reconeixement de la preocupació que existeix sobre el medi ambient.
- Participació en les plusvàlues (art. 4 TRLUC): l’actuació urbanística por generar unes plusvàlues, a les quals té dret a participar la comunitat, i que són regulades per la llei.
- Exercici del dret de propietat (art. 5 TRLUC): el dret a la propietat és un principi constitucional, però que s’ha de veure modulat per la seva funció social, es a dir que aquest dret no és il·limitat i el seu contingut ve definit per la pròpia llei.
- Inexistència del dret a exigir indemnització per l’ordenació urbanística de terrenys i construccions (art. 6 TRLUC): només es generarà una possible indemnització per la seva limitació en aquells casos expressament regulats per la legislació.
- Repartiment equitatiu de beneficis i càrregues (art. 7 TRLUC): en l’execució del planejament, i dins els àmbits que al efecte s’estableixin, els propietaris han de participar de forma equitativa en les càrregues i en els beneficis, que es realitzarà mitjançant el projecte de reparcel·lació.
- Publicitat i participació en els processos de planejament i gestió urbanística (art. 8 TRLUC): s’han de fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació en els processos urbanístics.
- Directrius per al planejament urbanístic (art. 9 TRLUC): s’estableixen les directrius bàsiques a l’hora de redactar el planejament urbanístic, entre les que cap destacar la no urbanització de zones inundables; la preservació dels valors paisatgístics i del patrimoni cultural; la no urbanització de terrenys de pendents superior al 20%; i la no urbanització de zones afectades per incendis.
- Regles d’interpretació del planejament urbanístic (art. 10 TRLUC): Els dubtes en la interpretació del planejament sempre s’han de resoldre en base als criteris de menor edificabilitat i de major dotació per a espais públics i protecció ambiental
- Nul·litat de les reserves de dispensació (art. 11 TRLUC): les reserves de dispensació son normes o actes de l’administració per les que s’eximeix d’una obligació o s’autoritza una activitat concreta a un particular, que és exigida o prohibida a la generalitat dels ciutadans.
- Acció pública (art. 12 TRLUC): és el dret que té qualsevol ciutadà per exigir el compliment de la legislació o el planejament urbanístic, davant els òrgans administratius o jurisdiccionals, tingui o no un interès directe sobre l’assumpte que reclama el seu compliment.
- Jerarquia normativa i coherència del planejament urbanístic (art. 13 TLUC): cada planejament ha d’estar subordinat al de categoria superior i els instruments de gestió urbanística no poden infringir el pla que els informa.
Francesc Sànchez.
Advocat en exercici des del 1978, especialitzat en dret urbanístic. Format a l’administració pública, ha impartit docència en matèria de Dret urbanístic, havent estat durant molts anys Director dels Cursos de Dret Urbanístic organitzats pel Col·legi d’Advocats de Sabadell.
