L’Informe sobre l’Estat de la Justícia, que ha presentat aquest matí el degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Pedro L. Yúfera, alerta, entre d’altres coses, que un 70% dels clients que han consultat un advocat han renunciat a interposar una acció judicial a causa de l’establiment de les taxes judicials. Així ho han assenyalat els advocats que han participat en l’enquesta sobre l’Estat de la Justícia.
“Aquest fet demostra el que l’advocacia fa temps que està denunciant. Les taxes judicials suposen un impediment a què els ciutadans exerceixin el seu dret a anar als tribunals per reclamar justícia. Les solucions per pal·liar la situació als jutjats o tribunals no poden passar per obstaculitzar l’accés, sinó per establir plans d’acció individual per solucionar les situacions concretes dels diferents jutjats”, ha afirmat el degà dels advocats de Barcelona.
Yúfera també ha explicat “que en un moment de crisi econòmica com l’actual, la justícia ha de funcionar. Els ciutadans han de poder recórrer als tribunals quan mètodes alternatius de resolució de conflictes com la mediació o l’arbitratge siguin descartats com a via per fer-ho. És intolerable haver d’esperar fins i tot any per resoldre un assumpte. La justícia és el camí per tirar el país endavant. Si la justícia funciona, l’economia millorarà”.
Per això, des de l’ICAB es creu que els problemes de l’Administració de Justícia es podrien resoldre amb una inversió mínima però efectiva, sobre la situació concreta que té cada jurisdicció. “Cal aplicar les noves tecnologies per afavorir la modernització de la justícia. Cal apostar decididament per una nova oficina judicial més estructurada i organitzada, així com per una major coordinació amb totes les parts que participem en l’Administració de Justícia per millorar la situació”, ha explicat el degà dels advocats de Barcelona.
Precisament l’Informe sobre l’Estat de la Justícia, elaborat per l’ICAB, detecta quins són els principals problemes en cada jurisdicció. L’informe mostra que els jutjats del mercantil i del social són les jurisdiccions que pateixen més congestió i col·lapse.
Els jutjats mercantils són els que tenen una taxa de pendència, és a dir, els assumptes que resten pendents de finalitzar, més elevada: el 160% a tot Catalunya i el 120% a la demarcació de l’ICAB. Això demostra la insuficient capacitat dels òrgans judicials per atendre tots els assumptes que ingressen en aquests jutjats, que ja van néixer “col·lapsats”.
Les xifres també són preocupants quant a la congestió dels jutjats mercantils, que ha estat durant els darrers 6 anys del 200% i concretament l’any 2011 ha ascendit al 227%. “Al marge de les dades, allò que realment ens ha de preocupar són les conseqüències que se’n deriven: empreses que es troben atrapades en un concurs sense poder fer ressorgir una empresa o tancar-la de forma dramàtica, ja que darrere hi ha persones que estan esperant una resolució judicial”, ha argumentat Yúfera.
En l’àmbit de la jurisdicció social, tot i els esforços que s’han realitzat i que es visualitza en una taxa de resolució que millora un 2% respecte del 2011, la taxa de pendència s’estableix en un 73%, 20 punts per sobre del que presentava aquesta mateixa jurisdicció just abans d’iniciar-se la crisi econòmica. O dit d’una altra manera, s’estan assenyalant judicis a més d’un any vista i en conseqüència hi ha un retard considerable en les resolucions judicials. “Vull remarcar que les dades haurien d’alarmar els polítics, ja que això suposa que les persones que es troben sense feina han d’esperar molts mesos perquè es determini si l’acomiadament que han patit és procedent o no. O bé que no se’ls han abonat les quanties a les quals tenen dret, per exemple”, ha afirmat el degà dels advocats de Barcelona.
Dins la jurisdicció civil, des de l’inici de la crisi hipotecària el 2008, l’activitat judicial ha enregistrat un increment molt considerable a causa de les execucions hipotecàries, de les quals més de 400.000 s’han enregistrat a Espanya. La demarcació territorial de l’ICAB (que no és provincial) és on hi ha més litigiositat de tot Catalunya, atès que és on es concentra més densitat de població i de capital immobiliari. En aquest sentit, Yúfera ha destacat que l’advocacia catalana ha estat pionera en fer propostes, ja des del 2011, per intentar pal·liar aquesta situació. Així, es va proposar reformar la llei d’enjudiciament civil, crear una llei de sobreendeutament familiar, i també s’estan prestant serveis d’assessorament a través de diferents convenis.
Precisament avui, a les 10.30 h, s’ha signat un acord entre l’ICAB i la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, els consells comarcals i l’ajuntament de Berga per posar en marxa el Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge en aquesta població. El servei, que té com a destinataris les persones que no poden fer front al pagament de la hipoteca de l’habitatge principal, s’anirà oferint a través de 29 punts d’atenció a tota la demarcació de Barcelona.
Quant a la litigiositat, que és l’índex que mesura el nivell de conflictivitat judicial, l’índex més elevat recau en la jurisdicció penal. Precisament dins l’àmbit penal, cal destacar ,d’una banda, l’evolució a la baixa dels judicis finalitzats amb conformitat, i de l’altra, la reducció i situació cada vegada més “sanejada” dels jutjats de violència sobre la Dona respecte als orígens i posada en marxa d’aquests jutjats. Després de la jurisdicció penal, el nivell de conflictivitat més elevat està en l’àmbit civil, seguit pel contenciós administratiu i finalment el social.
L’informe sobre l’Estat de la Justícia també mostra la preocupació de l’ICAB per algunes mesures legislatives que lluny de posar solucions poden provocar més problemes. Així, la recent modificació de la Llei 1/1996 d’Assistència Jurídica Gratuïta atorga el benefici de la justícia gratuïta a unes determinades víctimes malgrat tinguin suficients recursos econòmics tant en els procediments penal com civils. “La protecció a la víctima que ha de ser immediata i efectiva des del primer moment, no té perquè suposar la concessió automàtica d’un benefici que d’altres han d’acreditar per poder obtenir. En un moment de recursos molt limitats hauria de garantir-se l’accés a la justícia sense cap tipus de restricció per a aquells que no tenen suficients recursos econòmics”, ha declarat Yúfera.
L’Informe sobre l’Estat de la Justícia inclou enguany com a novetat un capítol sobre la Radiografia de la professió, un estudi realitzat des de l’ICAB a partir d’una mostra amb gairebé 2.500 advocats i explica la realitat que estan vivint avui dia els col·legiats d’aquesta corporació. Es detalla el perfil de l’advocacia barcelonina: l’estructura, l’organització interna i els ingressos dels despatxos, les especialitats dels advocats, el tipus de clients, les dades sociològiques i demogràfiques dels professionals, així com les tendències i necessitats.
La Radiografia de la professió indica que l’advocacia barcelonina s’organitza principalment en petits despatxos de lletrats, moltes vegades fins i tot despatxos unipersonals que han hagut d’ampliar l’abast territorial del seu àmbit d’actuació per fer front a la crisi econòmica.
Les principals conseqüències econòmiques de la crisi sobre l’advocacia són: el retard en el pagament per part dels clients (67%), la negociació a la baixa dels honoraris (63%), la disminució dels assumptes (51%) i de clients (45%). Per això l’aposta per la formació continuada (47%) i l’ampliació de l’àmbit geogràfic (més enllà no només de la seva ciutat, sinó també obrir-se al mercat europeu i internacional és una de les tendències dels despatxos que prenen més força des de l’any 2005. Quant a l’àmbit d’actuació dels advocats barcelonins, el dret civil està molt per sobre de la resta d’activitats.
L’informe també inclou, en cadascun dels capítols, articles signats per autors col∙legiats de l’ICAB especialitzats sobre la matèria que tracten, i una secció on s’analitza jutjat per jutjat la situació que s’està vivint i es destaquen aquells supòsits de major preocupació (La Lupa).
La realització de l’Informe de l’Estat de la Justícia presentat és la quarta edició de l’estudi que es fa sobre l’Administració de Justícia i el seu funcionament per part del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Té com objectiu establir tant els punts febles com les mesures i propostes factibles que poden millorar el seu funcionament.