El passat 20 de juny el Consell de Garanties Estatutàries va donar la raó al Govern de la Generalitat de Catalunya sobre l’aprobació del Reial Decret 189/2013, de 15 de març, pel qual es modifica el Reial Decret 34/2008, en el que es regulen els certificats de professionalitat. Concretament, el Govern de la Generalitat i previ formular requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat amb relació al Reial Decret objecte de Dictamen, va sol·licitar del Consell de Garanties Estatutàries resposta sobre la possible inconstitucionalitat de certs preceptes, específicament els apartats 5, 7 i 12 del primer article.
El Reial Decret 189/2013 objecte de discussió, s’insereix en el marc normatiu de la formació professional i, més específicament, en l’anomenat subsistema de formació professional per a l’ocupació, dins del qual els certificats de professionalitat, regulats per aquest Reial Decret es configuren com el document, de caràcter oficial i validesa a tot l’Estat, acreditatiu de les qualificacions professionals adquirides a través de processos formatius o del procés de reconeixement de l’experiència laboral. Els dubtes sorgeixen quan la formació es realitza a través de portals d’Internet on es podia entendre bàsicament que pot excedir de l’àmbit competencial de la comunitat autònoma en tant que aquest métode tecnològic supera l’abast territorial de les comunitats autònomes.
El Govern de Catalunya va plantejar certs dubtes sobre si els articles modificats respecten l’ordre de distribució competencial establert en la Constitució i si podia vulnerar les competències estatutàriament asumides per la Generalitat de Catalunya. Resposta que, per part del Govern de l’Estat va ser ràpida al·ludint que “els mitjans tecnològics, quan operen com a instruments d’acció pública, són competencialment neutres”, per això argumenta que la teleformació es pot oferir i desenvolupar potencialment en l’àmbit estatal, raò per la qual excedeix l’àmbit territorial d’una comunitat autònoma i es justifica l’atribució de les competències qüestionades al Servei Públic d’Ocupació Estatal, per tal de garantir una oferta homogènia i coherent per a tot l’Estat.
- Consell de Garanties Estatutàries
El Govern de la Generalitat va sol·licitar el dictamen preceptiu del Consell de Garanties Estatutàries, que ha establert amb la seva resolució la possible inconstitucionalitat d’aquestes modificacions ja que com diu “la formació professional ocupacional s’insereix en la matèria <<legislació laboral>> ex article 149.1.7 CE perquè cerca el manteniment de les aptituds i qualificacions professionals al llarg de la vida laboral”. El mateix Consell expressa que en materia laboral la funció executiva correspon, amb carácter general, a la Generalitat de Catalunya, respectant la competència de l’Estat per desenvolupar la legislació. Per tant, les comunitats autònomes disposen d’un conjunt d’actuacions precises per a la posada en pràctica de la normativa reguladora. L’Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de treball i relacions laborals, incloent en tot cas les politiques actives d’ocupació.
En aquest sentit, es dedueix del Dictamen que en materia laboral, els òrgans estatals no es poden reservar funcions executives autonòmiques, atès que gaudeixen de la competència normativa plena i s’estén a tot tipus d’accions formatives, independentment de la seva modalitat d’impartició i que, les competències de titularitat autonòmica, no es poden veure en cap cas alterades, fins al punt de desapoderar la comunitat de la seva capacitat de dur a terme activitats relacionades amb la seva competència, encara i quan es produeixin canvis en els mitjans tècnics que guarden relació instrumental amb l’activitat executiva en qüestió. Cal dir que el Tribunal Constitucional ha estimat, amb carácter excepcional sempre que generi conseqüencies més enllà del territori de la comunitat, la possibilitat d’atribuir a l’Estat funcions executives de la normativa laboral, que corresponen, en principi, a les comunitats autònomes. Pero el Consell de Garanties en relació amb aquests factors de supraterritorialitat que podrien legitimar l’exclusió de la gestió descentralitzada de la competència subratlla que “el fet que una comunitat autònoma actuï sobre fenòmens, situacions o relacions que excedeixin el seu territori no comporta necessàriament ni autòmatica que la gestió d’aquesta actuació hagi de correspondre a l’Estat” sino que “a l’Estat li correspon fixar els punts de connexió que permetin l’exercici ordinari de l’activitat de gestió de les comunitats autònomes”. Per tal doncs, que el caràter de supraterritorial comporti desplaçament excepcional de titularitat és necessari que l’activitat pública no admeti fraccionament, és a dir, només en aquells casos d’actes d’execució que, un cop descartada la possibilitat d’articular-los mitjançant mecanismes de cooperació i coordinació, produeixin conseqüències més enllà del territori de les comunitats autònomes.
La norma en concret atribueix actualment al Servei Públic d’Ocupació Estatal un feix de funcions executives i de gestió que fins a l’entrada en vigor del Reial Decret exercien els òrgans autonòmics, i que tenen com a objecte controlar l’activitat de formació professional impartida en la modalitat de teleformació. D’aquesta manera el Consell de Garanties Estatutàries estableix que encara que “certament, l’instrument mitjançant el qual els centres acreditats, radicats en el territori de Catalunya, desenvolupen les activitats de formació professional en la modalitat de teleformació és la xarxa en línia, en la qual l’ús massiu d’Internet és el mitjà de comunicació habitual” no vol dir que “per aquest motiu, independentment que això pugui requerir una regulación específica, no pot alterar la titularitat de les competències d’execució controvertides, pel fet únic i exclusiu que el mitjà tècnic utilitzat per impartir aquest tipus de formació siguin plataformes virtuals d’aprenentatge, i no un altre tipus de suport, més tradicional”.
D’aquesta manera i entenent que la informàtica i els altres mitjans tecnològics són elements competencialment neutres, cal determinar si la reserva a l’Estat de competències executives, en aquest cas concret, està clarament justificada des de la perspectiva constitucional i estatutària, cosa que el mateix Consell nega en tant que “l’homogeneïtat de la formació es pot assolir en el nivell normatiu, esdevenint del tot innecessari i improcedent privar la Generalitat de les seves facultats de gestió, segons el que preveu el bloc constitucional”. També, remarca el Dictamen de forma contundent que la impartició d’activitats de formació mitjançant la modalitat de teleformació, no és pas l’única modalitat que permet anar més enllà del control territorial d’una comunitat autònoma, no essent per tant un element bàsic de trasllat competencial.
