El III Simposi Tribunals i Mediació a Espanya va tenir lloc els dies 26 i 27 de setembre de 2013 a l’Edifici Cosmocaixa de Madrid. Aquestes jornades van ser organitzades per GEMME-Espanya (l’Associació Europea de Jutges per la Mediació) i en elles es van tractar les experiències de la mediació a Espanya i les implicacions del primer any de vigència de la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de Mediació en assumptes civils i mercantils (que va incorporar a l’Ordenament Jurídic espanyol la Directiva 2008/52/CE).
El simposi va ser inaugurat pel Ministre de Justícia, Don Alberto Ruíz Gallardón, acompanyat pel President del Consell General del Poder Judicial, el President del Consell General de l’Advocacia, el President del Consell de Procuradors, el President del Consell General del Notariat, el President del Consell Superior de Cambres de comerç i el Secretari General de la Fundació “La Caixa”. Durant la seva intervenció, el Ministre de Justícia va destacar les tasques que el Govern de l’Estat està duent a terme per transformar completament el sistema judicial espanyol, doncs considera que és el moment de substituir la cultura del conflicte per la del consens. Segons el Ministre, és important adequar els recursos a les necessitats existents en una societat canviant i buscar formes més intel·ligents de resoldre els conflictes, tot això sense augmentar la despesa pública. En reiterades ocasions, es va pronunciar sobre la necessitat d’adequar el nombre d’assumptes judicials (citant el Projecte de Llei Orgànica del Poder Judicial i el Projecte de Llei d’Ordenació del Poder Judicial), per evitar un desbordament del sistema de justícia. Finalment, va anunciar la promulgació de dos Reials decrets complementaris a la Llei de Mediació Civil i Mercantil, que permetran crear un registre de mediadors i desenvolupar la mediació mitjançant la utilització de mitjans electrònics.
Després de la intervenció de les autoritats, l’exministre de Treball i Afers exteriors Manuel Pimentel va impartir la conferència inaugural titulada “Una altre cultura de gestió de conflictes? La mediació com a paradigma i substrat dels ADR”. En ella, va argumentar que amb un any de vigència d’una única llei, no es pot canviar tota una cultura. En aquest sentit, va remarcar que a Estats Units han trigat més de trenta anys a normalitzar la utilització de la mediació com a mètode de resolució de conflictes. A més, va remarcar que a Espanya existeix una tendència a confiar més en els instruments públics, doncs suposadament “defensen els interessos generals” dels ciutadans, que en els privats. Per al senyor Pimentel, la mediació no ha de fomentar-se com una imposició, sinó que hauria d’instaurar-se convencent a la població amb els seus beneficis. La mediació no ha de tenir com a objectiu l’abaratiment de costos, la disminució de processos i la descongestió dels serveis de públics, sinó la cerca d’un acord. Va insistir en la necessitat de crear una tecnologia espanyola i no limitar-se a traduir l’escrit en altres països. La seva intervenció va concloure amb un balanç positiu de la Llei Mediació en Assumptes Civils i Mercantils, doncs ha permès ampliar l’estatut de mediador. En aquest sentit, va remarcar que no es pot excusar la seva no aplicació per la falta d’un reglament de desenvolupament, reglament que considera necessari, però no imprescindible.
Les jornades van prosseguir amb una taula rodona titulada el “Balanç d’un any: 6 experiències per compartir”. La primera intervenció va ser la del Magistrat Luis Aurelio González Martín, qui va exposar el programa pilot de Mediació Civil Intrajudicial que va desenvolupar en el Jutjat de Primera Instància número 73 de Madrid. L’objectiu d’aquest programa va ser el de fomentar la mediació com a mètode de resolució de conflictes en procediments civils i la seva instauració li va merèixer, l’any 2011, el Premi a la Qualitat de la Justícia. El seu funcionament era el següent, quan el jutge estimava que un assumpte era susceptible de mediació, emetia una providència molt motivada en la qual obligava a les parts a sotmetre’s a mediació (sorprenentment, cap de les providències va ser recorreguda). En aquest sentit, va destacar l’èxit de la mediació i l’homologació de la majoria dels acords adoptats per les parts. A continuació, Leticia García Villaluenga va explicar l’ensenyament de la mediació a les universitats espanyoles. Va destacar la implantació d’estudis universitaris espanyols de formació de mediadors fa 15 anys, la col·laboració entre les diferents universitats (mitjançant la creació d’una Coordinadora d’Universitats per a l’Ensenyament de la Mediació i la Conflictologia) i la necessitat de fomentar la recerca en aquest àmbit. En tercer lloc, Mercè Claramunt, com a representant de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), va explicar l’experiència del CEMICAB, un centre de mediació privat que va néixer amb el suport del ICAB. En aquest cas, va remarcar la necessitat de convertir la institució del CEMICAB en una fundació, doncs la seva falta de personalitat jurídica limita el seu àmbit d’actuació. Seguidament, va intervenir el notari de Coslada (Madrid) Fernando Rodríguez Prieto, membre de la Fundació SIGNUM. Aquesta institució va ser creada pel Col·legi Notarial de Madrid amb l’objectiu de generar una cultura de mediació entre els professionals del notariat, encara que va destacar que el seu objectiu no és formar únicament a notaris, sinó convertir-se en una fundació que permeti una mediació de qualitat. En cinquè lloc, la presidenta de l’Associació Malaguenya de Mediació per a la Solució de Conflictes (SOLUCIONA) va explicar el funcionament de la mediació intrajudicial a Màlaga. En aquest cas, es tracta d’una mediació impulsada per entitats pro-bono (sense ànim de lucre). El funcionament d’aquest tipus de mediació és el següent: els magistrats seleccionen els casos que poden ser susceptibles de mediació i citen les parts a una sessió informativa sobre la mediació. En cas que les parteixen decideixin sotmetre’s al procediment de mediació, són elles les que trien l’associació que prefereixen que s’encarregui de la mediació. Es tracta d’una mediació realitzada fora dels jutjats, on es busca, a part de la consecució d’un acord, que les parts surtin satisfetes del procés. Finalment, l’última intervenció va ser la del Jutge degà de Múrcia, qui va parlar sobre la Unitat de Mediació Intrajudicial de Múrcia. Es tracta d’un projecte nou i molt ambiciós en el qual s’incorpora la mediació com un dels serveis comuns processals de la Nova Oficina Judicial. En aquest cas, mediadors titulars que ofereixen els seus serveis de forma voluntària s’incorporen a la Secretaria Judicial, amb la coordinació permanent d’un Comitè Científic.
La “Formació adequada, mecanismes d’acreditació i responsabilitat del mediador” és el títol de la taula d’experts que va analitzar les necessitats de formació dels mediadors. En aquest sentit, Angela Mojica va exposar el procés la formació que segueixen els mediadors en l’Estat Nord-americà de Virgina, on la figura del mentor (coach) és essencial para quin els mediadors desenvolupin les seves competències. La dissenyadora de programes de formació de mediadors, Thelma Butts, va insistir en la necessitat de la coordinació entre els professors i les assignatures impartides, així com la importància de realitzar pràctiques professionals reals (no només la visualització de videos o la resolució de casos pràctics en classe). Finalment, el mediador Paulino Fjardo va analitzar la desconfiança dels usuaris en relació amb la utilització dels mètodes de mediació. Va insistir en la necessitat de formar mediadors capaços de reconduir els problemes i generar confiança en els usuaris mitjançant la promulgació de codis ètics de la professió.
En les comunicacions denominades “Conceptes i principis generals de la mediació”, es van exposar idees molt interessants sobre la mediació. Per exemple, es va criticar la voluntarietat de la submissió de les parts a un procés de mediació a Espanya, doncs la Llei preveu una invitació a sotmetre’s a aquest tipus de processos, mentre que en altres Estats, com Florida, és el jutge qui determina l’obligació de sotmetre’s a aquest tipus de procediments. D’altra banda, una de les intervinents va destacar la inclusió, al seu judici, de la mediació dins del contingut del Dret Fonamental a una tutela judicial efectiva (propugnat per l’article 24 de la Constitució Espanyola), doncs considera que en el moment de promulgació de la Constitució el concepte de mediació no existia i no podia preveure’s. També es va parlar de la funció del mediador en un context normatiu imperatiu amb parts en situacions desiguals, en aquest cas no es pot atorgar als consumidors una protecció inferior a la fixada normativament. Finalment, es va exposar l’experiència de la Clínica Jurídica de la Universitat de Barcelona, que desenvolupa un servei gratuït de consultes en matèria d’arrendaments urbans i hipotecaris. A més, duen a terme tasques de mediació interpersonal i permeten als estudiants de dret que fan pràctiques amb ells veure casos reals.
La segona jornada va començar amb la taula d’experts titulada “L’impuls de la mediació en l’espai judicial Europeu”. En primer lloc, va intervenir Fernando Paulino Pereira, Director General de la Xarxa Judicial Civil de la Comissió Europea, qui va analitzar el marc normatiu vigent en la Unió Europea. En aquest sentit la Directiva 2008/52/CE va tractar de reformular les legislacions nacionals, establint normes comunes en matèria de mediació civil i mercantil. Aquesta Directiva s’ha vist complementada per la Directiva 2013/11/EU, que pretén estendre la mediació com a mètode de resolució de controvèrsies que afecten a consumidors. A més, en 2013, també s’ha elaborat un Codi de Conducta Europeu per a Mediadors i s’ha previst la utilització de mitjans electrònics per desenvolupar la mediació (s’han creat plataformes com UNICITRAL i i-Justícia). A continuació, el director del projecto “Euro-Net-mediation”, Dragos Calin, va explicar el funcionament d’aquesta institució de cooperació, que el seu objectiu és el de crear una xarxa de tribunals europeus que prestin serveis de mediació. Finalment, la Vicepresidenta de la Cort d’Apel·lació de Ámsterdam, Anne-Martien Van Der Does, va explicar el desenvolupament de la mediació a Holanda, el país europeu on la mediació està més integrada. En aquest sentit, va destacar que cada jutjat posseeix una secció de mediació, dependent de “The National Office of Judicial Mediation” i en la qual s’incorporen els mediadors com a funcionaris.
Una de les conferències més esperades va ser la de l’advocat i mediador Jeremy Lack, titulada “Competències de l’assessor jurídic per proposar al seu client optar per la mediació: la preparació del procediment”. En aquest cas, Lack va analitzar el paper de l’advocat en la mediació, qui, al seu judici, ha de ser capaç d’adaptar-se al tipus de mediació requerida pel seu client. Va destacar la importància d’analitzar les pretensions i raons de la part que es representa, però també de la part contrària. Per al senyor Lack és molt important diferenciar els diferents tipus de mediació, doncs cada país de la Unió Europea ha adoptat una tipologia diferent (és a dir, no existeix un concepte únic de mediació), però també diferenciar la mediació de la conciliació. En aquest sentit, el conciliador és un tercer que proposa solucions a les parts, mentre que el mediador ajuda a les parts a arribar a un acord, sent aquestes les que proposen les possibles solucions. Finalment, va parlar de la necessitat de crear un ambient propici per a la mediació, destacant la importància del lloc on es va a desenvolupar.
En definitiva, la mediació s’està instaurant a Espanya com un mètode alternatiu de resolució de conflictes, doncs aporta interessants avantatges per als ciutadans. Així mateix, s’estan desenvolupant diverses experiències que pretenen impulsar la mediació dels Tribunals de Justícia i donar a conèixer aquest sistema de resolució als potencials usuaris. En conclusió, la tasca dels mediadors és la de crear una major confiança feia aquest mètode de resolució de conflictes.
