L’eurodiputat de Convergència i Unió Ramon Tremosa va demanar aquest mes de desembre a la Comissió Europea que eliminés els tractats bilaterals entre Espanya i tercers països que eviten que molts avions aterrin a l’aeroport de Barcelona.
D’acord amb les dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, el Prat és el tercer aeroport d’Europa en atendre més vols amb origen i destí a la pròpia ciutat. Si a aquestes circumstàncies s’hi afegeix la possibilitat d’eliminar els tractats bilaterals ratificats amb l’ànim centralista d’afavorir Barajas, s’obre la porta a convertir l’aeroport de Barcelona en un veritable hub internacional, amb els beneficis que tot això comportaria per Catalunya.
Fins a dia d’avui, la Comissió Europea ha vingut denegant la possibilitat d’obligar els Estats Membres a eliminar els tractats bilaterals amb tercers països que restringeixen la lliure competència en el sector aeroportuari i de transport de passatgers dins dels seus territoris, que en el cas d’Espanya sumen un total de 23 tractats que no permeten que els avions aterrin a Barcelona.
Sobre una pregunta parlamentària en referència al mateix tema, la Comissió, en síntesi, va donar la següent resposta:
“La Comisión considera que el modelo de mercado único basado en un mercado liberalizado, según se consagra en el Reglamento de servicios aéreos (Reglamento 1008/2008, que sustituye al Reglamento 2408/92), puede ser el mecanismo más eficaz para garantizar la competitividad del sector europeo del transporte aéreo cuando se combina con unas condiciones de competencia leal basadas en unas normas comunes que velen por i) el más alto nivel de seguridad, protección y normas sociales y ambientales, y ii) la aplicación efectiva de las normas sobre competencia y ayudas estatales. La Comisión no considera que las restricciones aplicadas a las rutas en los acuerdos bilaterales internacionales de servicios aéreos entre los Estados puedan calificarse de discriminatorias, ya que son el resultado de una negociación bilateral con un país no perteneciente a la UE que puede no perseguir los mismos fines que los Estados miembros”.
Per altra banda, val a dir que Tremosa ja va formular una pregunta semblant el 2010 esmentant la mateixa problemàtica de la següent manera:
“El aeropuerto de Barcelona-El Prat, el segundo más grande de España, no puede operar vuelos con destino o procedencia de 23 países, puesto que varios acuerdos internacionales bilaterales que ha firmado el Gobierno español así lo prohíben. Dichos acuerdos, que dan prioridad al aeropuerto madrileño de Barajas, incluyen un país en Europa, seis en Sudamérica, uno en África y uno en Oceanía”.
Tot demanant:
“En vista de lo anterior, ¿no considera la Comisión que esta situación supone una clara distorsión del principio de competencia leal y de las normas del mercado interior a costa de los ciudadanos europeos?”
No hi ha dubte que la controvèrsia està servida.
Amb tot, quan Tremosa va formular la pregunta el 2010, la informació que tenia provenia d’un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona que analiza 80 tractats bilaterals que s’apliquen actualment a España. El cas és que no deixa de ser curiós que, en contrast, la conclusió de l’esmentat informe fos que:
“En la situació present, amb la consigna donada per part del Govern d’Espanya d’obertura dels quadres de rutes a tots els aeroports espanyols, no hi ha cap política per afavorir un aeroport concret en detriment d’altres infraestructures aeroportuàries per part de l’administració aèria espanyola. Si una companyia vol volar des d’un aeroport català o a un aeroport català des d’un país tercer, la Direcció General d’Aviació Civil promourà la modificació de l’acord bilateral, tot i que pot ser un procés llarg i de resultat incert, atès que es tracta d’una negociació amb un altre Estat.
La manca d’enllaços de llarg radi des de l’aeroport de Barcelona no s’ha d’associar tant a qüestions legislatives, sinó a límits de les companyies que hi operen: el fet que una companyia tan potent com les companyies de bandera europees no hi operi amb una estructura de tipus hub & spoke limita el seu creixement intercontinental molt més que la legislació vigent”.
