La Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2014 aprovada pel Partit Popular va entrar en vigor el passat 1 de gener amb una modificació del règim de la Seguretat Social que vincula el dret a l’assistència sanitària a la residència en el cas dels aturats.
En aquest sentit, es modifica la condició d’assegurat continguda en l’apartat d) de l’article 3.2 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesión y calidad del Sistema Nacional de Salud icloent el requisit de residència a Espanya. A partir d’aquest any, doncs, les persones que hagin esgotat la prestació o el subsidi d’atur o altres prestacions de naturalesa similar, es trobin en situació de desocupació y no acreditin la condició d’assegurat per qualsevol altre títol perdran l’esmentada condició i, per tant, el dret a l’assitència sanitària, si deixen de residir a Espanya.
Juntament amb aquesta modificació, s’introdueix a la Llei General de la Seguretat Social la nova Disposició addicional seixanta-cinquena que determina la pèrdua de residència a efectes de prestacions de la Seguretat Social, inclosos els complements a mínims. Aquest precepte estableix que a l’efecte del manteniment del dret de les prestacions sanitàries en què s’exigeixi la residència en territori espanyol, s’entendrà que el beneficiari d’aquestes prestacions té la residència habitual a Espanya tot i que hagi tingut estades a l’estranger sempre que aquestes no superin els 90 dies al llarg de cada any natural.
En un moment en què Espanya bat rècords situant-se aquest 2014 en el primer lloc de la Unió Europea en atur juvenil amb un 57,7% segons l’Eurostat, aquest canvi ha estat molt criticat per la gran quantitat de joves sense feina que van a buscar noves oportunitats a l’estranger i que temen perdre la seva targeta sanitària.
Crítiques a part, aquestes modificacions semblen concordar amb la normativa europea. En virtut de l’article 11 del Reglament (CE) Núm 883/2004 els “joves aventurers”, com diria la secretaria general d’Immigración i Emigració Marina del Corral, i altres treballadors que vagin a treballar a qualsevol Estat Membre de la UE estan subjectes a la legislació del lloc en el qual exerceixen la seva activitat laboral, d’acord amb el principi de lex loci laboris. I, d’acord amb el mateix precepte, les persones no actives estan subjectes a la legislació de l’Estat de residència.
Així doncs, en síntesi, perdran el dret a l’assistència sanitària de la Seguretat Social reconegut en l’article 41 de la Constitució, els aturats sense prestació o subsidi i els desocupats que passin més de 90 dies fora d’Espanya. Aquesta novetat permet evitar que es produeixin situacions en què l’Estat espanyol hagi de costejar la sanitat de persones que no resideixin al seu territori.
No queda tant clar, però, què passa quan aquestes persones tornen a Espanya. D’una banda, en alguns casos és possible que la persona que retorna es beneficiï de protecció en qualitat de membre de la família d’un treballador per compte aliè o per compte propi o d’un pensionista tal i com estableix l’article 3 de la Llei 16/2003. No obstant això, amb major probabilitat se’ls aplicarà la Disposició adicional primera del Reial Decret 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a l’efecte de l’assistència sanitària a España, amb càrrec a fons públics, a través del Sistema Nacional de Salu, el tenor literal de la qual és el següent:
Disposición adicional primera Asistencia sanitaria para españoles de origen retornados y residentes en el exterior desplazados temporalmente a España
1. Conforme a lo establecido en la disposición adicional primera del Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones, la asistencia sanitaria con cargo a fondos públicos, a través del Sistema Nacional de Salud, para españoles de origen retornados y pensionistas españoles de origen residentes en el exterior desplazados temporalmente a España se seguirá rigiendo por la Ley 40/2006, de 14 de diciembre, del Estatuto de la ciudadanía española en el exterior y el Real Decreto 8/2008, de 11 de enero, por el que se regula la prestación por razón de necesidad a favor de los españoles residentes en el exterior y retornados.
2. Los trabajadores por cuenta ajena españoles de origen que no residan en Estados miembros de la Unión Europea, ni en Estados parte del Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo ni en Suiza que se desplacen temporalmente a España tendrán derecho a la asistencia sanitaria en España, con cargo a fondos públicos, a través del Sistema Nacional de Salud cuando, de acuerdo con las disposiciones de Seguridad Social española, las del Estado de procedencia o las normas o Convenios internacionales de Seguridad Social establecidos al efecto, no tuvieran prevista esta cobertura.
Finalment, també s’ha de considerar la possibilitat que aquest espanyols es beneficiïn de la targeta sanitària sense recursos d’acord amb el mateix decret.
