Els empresaris a l’hora d’obrir nous mercats internacionals es troben amb nombroses barreres legals i també socials. Per això, s’han de cercar vies alternatives i més ràpides que les estructures societàries utilitzades amb freqüència pels Estats a nivell intern.
La joint venture cobreix aqueta necessitat ja que presenta una sèrie d’avantatges davant d’ aquestes situacions transfrontereres, puix que és una fórmula més flexible i adaptada a negocis d’aquesta índole.
En què consisteix?
Partint del esperit de cooperació, la joint venture és un sistema de grup de societats fonamentada per la manifestació de la autonomia de la voluntat de les diverses empreses que participaran, essent aquestes parts independents pel que fa als factors econòmics i jurídics però controlant i supervisant l’activitat empresarial d’una manera comú i solidària. La característica més rellevant és la seva falta de regulació provinent exclusivament de la Lex Mercatoria, tot i què, la Camara de Comerç Internacional dicta algunes pautes.
Tipus de Joint Venture: la Equity Joint Venture i la Non-Equity Joint Venture
Tot i què la Joint Venture variarà molt depenent de cada cas en concret, les dues classes exposades a continuació són els més populars i utilitzats d’ entre una varietat bastant àmplia de tipus.
-
Equity Joint Venture
També coneguda com Corporation, societària o filial comú. Tot i què, habitualment les Joint Ventures tenen una duració limitada i determinada a la realització de la prestació d’un servei o realització d’una obra, aquest primer tipus té una certa vocació de permanència perquè en aquest cas implica la creació d’una corporació diferent a les empreses participants en ella. Els tres elements d’aquest tipus són l’acord base, els contractes satèl·lit i la constitució de la societat Joint Venture.
L’acord base té una naturalesa contractual per tant estarà regulat pel Reglament Roma I, en aquest les empreses pactaran crear de forma conjunta la societat Joint Venture. De la mateixa manera, els contractes satèl·lit estaran regits pel Reglament Roma I (concretament comprès en els seus articles 3,4 i 9) i donaran contingut al previst al contracte base. Per últim, s’ha de donar la constitució de la societat Joint Venture serà la que farà efectiva la cooperació entre les empreses participants regint-se per la seva llei personal (en virtut al disposat en l’art. 9.11.1 Codi Civil Espanyol).
-
Non-Equity Joint Venture
Aquest segon tipus també és anomenat “contractual” i està emparada legalment pel Reglament Roma I. Adopta una duració limitada i determinada, desapareixent doncs la vocació de permanència del tipus anterior, aquesta afirmació resideix en el fet de la seva puntual existència sent innecessària doncs la creació de l’entitat autònoma de cooperació, desenvolupant-se mitjançant contractes entre les empreses participants.
Efectes positius i negatius.
La flexibilitat per entrar en nous mercats internacionals és un dels evidents avantatges d’aquesta forma societària, a més a més, la Joint Venture suposarà un augment del procés productiu, accés a noves tecnologies, a les patents i marques, i un accés al capital en general. Però per altra banda, també hi ha una vessant negativa a tenir en compte que serà la pèrdua d’autonomia per part de les empreses participants i els possibles conflictes que puguin esdevenir, en gran part, a causa de la falta de regulació jurídica.
Un exemple de Joint Venture que va fracassar va ser durant els anys 1991-1994 entre les empreses The Coca Cola Company i Nestlé de les que va néixer Coca-Cola Nestlé Refreshments Company (CCNR), la qual va estar estructurada com una filial i al 50% de pèrdues i guanys. Tot i què, al principi les cofundadores van abocar-se amb el projecte compartint les xarxes d’embotellament, aportació de marca, aportació de tecnologia i del know-how; aviat van haver desavinences pel que fa als canals de distribució i proveïdors, diferències salarials entre els executius i diferències d’estratègies d’empresa que van finalitzar amb la dissolució de la Joint Venture el setembre del 2004. S’ha d’esmentar que l’any 2001 les mateixes cofundadores van tornar a emprendre una nova Joint Venture amb el nom de Beverage Partners Wordlwilde.
D’exemples amb factors positius n’hi ha nombrosos, sobretot en el sector energètic i de recursos naturals entre empreses europees i llatinoamericanes. Un cas que va tenir l’any 2012 va ser la Joint Venture signada entre la brasilera MPX i la alemanya E.ON, consolidant-se tal Joint Venture com una de les més importants en el sector energètic de Brasil i Xile.
