Per Óscar Escandell.
El passat 14 de març de 2016 es va realitzar, a càrrec de la Secció de Dret Fiscal i Financer del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, una conferencia per tal d’analitzar les novetats en relació a l’impost sobre els habitatges buits, introduït a través de la Llei 14/2015; llei, que ja va ser analitzada per aquesta redacció (veure entrada al següent link), on es deixava entreveure la necessitat de posterior desenvolupament reglamentari, que finalment es produí amb l’entrada en vigor del Decret 183/2016, de 16 de febrer, pel que s’aprova el Reglament de l’impost sobre els habitatges buits.
El Decret 183/2016 realitza una sèrie de precisions amb la finalitat de dilucidar determinades llacunes normatives aparegudes amb la llei 14/2015. Una de les més importants, relativa a la determinació de la base imposable del tribut, es la continguda a l’article 3 de l’esmentat Decret, que estableix que aquesta magnitud es calcularà sobre la quantia de metres quadrats de superfície útil (i no sobre la superfície total) dels habitatges buits. A més, el Decret també regula qüestions d’índole purament administrativa o de gestió de l’impost, tals com la data de presentació de l’autoliquidació corresponent, que s’haurà de produir entre els dies 1 i 20 de març següent a la data de meritament de l’impost que, com ja es va regular legalment (article 10 Llei 14/2015), es produirà a 31 de desembre de cada any.
La conferència es va centrar en l’anàlisi de la configuració jurídica de l’impost (a càrrec de l’advocada Silvia Pedro Pérez) i de la tramitació telemàtica de l’impost (per part de Kilian Grau Jiménez, de l’Agència Tributaria Catalana).
Pel que fa a la configuració jurídica de l’impost es va remarcar el fet de que l’impost grava la propietat o la titularitat d’habitatges situats a Catalunya (o de drets reals sobre aquests que atorguin la facultat d’explotació econòmica) per part de persones jurídiques, que es trobin buits, sense causa justificada, durant més de dos anys.
De la mateixa manera, es va fer referència a l’exempció continguda a l’article 6.2.b) de la Llei, relativa als habitatges situats en zones d’escassa demanda acreditada, qualificats d’aquesta manera segons el Pla territorial sectorial d’habitatge corresponent. Com a conseqüència de no haver sigut aprovat, a dia d’avui, un Pla territorial sectorial d’habitatge a Catalunya, l’esmentada qualificació vindrà determinada (i així ho estableix la Disposició addicional sisena del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge) com a contraposició a les àrees de demanda residencial forta i acreditada, identificades com a municipis, a l’annex del Decret 75/2014.
Pel que fa a la gestió tributaria, Kilian Grau Jiménez va centrar la seva exposició en la tramitació telemàtica de l’impost (mètode perceptiu segons el que estableix l’article 5 del Decret 183/2016), per mitjà del model 510, introduït per l’Ordre VEH/35/2016, de 19 de febrer. A diferència dels anteriors formularis i tot i ser un model a priori força simple, l’Agència Tributaria de Catalunya ha dotat el seu portal web d’un vídeo guia per tal de facilitar al contribuent la gestió d’aquest tribut. De la mateixa manera, també s’introdueix, com Annex al model 510, una plantilla en format Microsoft Excel on s’haurà de consignar la relació d’habitatges declarats al model, per tal de simplificar el posterior control per part de l’Agència Tributaria.
Per tot l’enunciat anteriorment no queda més que agrair al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i als ponents que van participar a la Conferència, per haver tractat de clarificar els principals elements que conformen el controvertit impost sobre els habitatges buits i per haver mostrat les eines de que disposa el contribuent per tal de procedir a complir amb l’obligació d’autoliquidació del mateix. Esperem poder oferir properament les dades de recaptació, així com l’evolució de l’estoc d’habitatges buits a Catalunya.
