Per Diego Fierro Rodríguez.
Han transcorregut més de sis mesos des que es va aprovar pel Parlament estatal l’última norma legal. Segueixen desenvolupant activitats parlamentàries, però sense contundència. Hi ha debats, encara que no és possible observar que hagi iniciatives amb molta força política que puguin tenir èxit.
En el present moment s’estan patint les conseqüències del que podria considerar-se una autèntica paràlisi legislativa. No s’estan aprovant normes legals per les vicissituds ocasionades per les eleccions generals del dia 20 de desembre de 2015, que van implantar en el panorama polític espanyol una configuració parlamentària complexa i que està dificultant la creació d’un nou Govern, però les circumstàncies i la cessació de l’activitat legislativa estatal no estan perjudicant la societat.
Sembla que la situació actual constitueix un període de tranquil·litat legislativa que té molts avantatges i escassos inconvenients. No s’estan aprovant noves normes legals a una velocitat brutal i aquest fet fa que pugui haver tranquil·litat per a tots els operadors jurídics, que poden treballar amb serenitat i sense por que el contingut d’una norma que han d’aplicar un dia sigui oposat al de la mateixa norma al dia següent.
És cert que poden ser necessàries algunes reformes legals per millorar les condicions de la ciutadania. No obstant això, cal tenir present que, si després de més de quatre anys no s’han aprovat modificacions legals amb fins socials, pot esperar-se més temps, ja que, en qualsevol cas, la realització de reformes normatives amb fins socials poden no tenir utilitat real, sent cridaner que sempre estarà present el postureig legislatiu per alterar les lleis aconseguint que no canviïn les circumstàncies.
Cal gaudir de la tranquil·litat legislativa que hi ha al present moment. Quan es produeixi el despertar dels ens legislatius, els operadors jurídics podran tornar a patir els efectes de la producció normativa exagerada que s’ha anat consolidant a Espanya durant els últims anys.
