Redacció.
“Equiparar les indemnitzacions entre treballadors temporals i indefinits pot ser una bona mesura per reduir la dualitat al mercat de treball, però en cap cas és suficient”. Aquesta és la principal conclusió d’Anna Ginés, professora de Dret d’ESADE Law School, davant la sentència del Tribunal de Justícia de la UE que entén contràries al principi de no discriminació les diferències en la indemnització reconeguda a treballadors temporals i indefinits.
En la seva opinió, “fins ara teníem a uns treballadors molt protegits i a uns altres en situació de major vulnerabilitat, i encara que aquesta decisió ajudarà a reduir la dualitat, necessitem prendre més mesures”. “La inspecció de treball ha de tenir una funció important en la recerca de l’ús fraudulent del contracte temporal”, afegeix com a exemple.
De la temporalitat al contracte únic
Entre altres motius, la diferència en la indemnització entre contractes temporals i indefinits ha provocat, segons la professora d’ESADE, “que el nostre país sigui el segon de la Unió Europea amb major volum de contractació temporal, entorn un 25%”. Per això, amb la sentència feta pública “ajudarà al fet que les empreses tindran els mateixos incentius per contractar a un treballador de forma temporal o indefinida pel que fa a costos”, assenyala.
Però, pot aquesta circumstància induir l’acceleració de l’establiment del contracte únic? Per a Anna Ginés, “el contracte únic requeriria, a més, descausalitzar la contractació temporal”. “Aquesta sentència únicament valora si és contrari al principi de no discriminació establert en la Directiva les diferències en la indemnització de treballadors temporals i indefinits. De cap manera valora les causes de l’article 15 ET que permeten subscriure un contracte temporal”. En tot cas, segons la professora Ginés, “la sentència del Tribunal de Justícia de la UE requerirà un canvi de legislació per adaptar la regulació espanyola en matèria d’indemnització per finalització del contracte temporal a la Directiva Comunitària”.
