Per A. Salvador.
Barcelona.
Avui entrevistem a en Carles McGragh, President del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona.
Voldria començar aquesta entrevista parlant dels mandats del Consell. Aquests són, únicament, d’un any. No resulten curts per dur a terme tots els projectes plantejats durant el mandat d’un president?
Possiblement són curts. Però, és una qüestió que ve de molt enrere i crec que tots els membres del Consell tenen i han de tenir la possibilitat de dir la seva. Si cadascú de nosaltres tinguéssim una idea única i unidireccional i no comptéssim, també, amb els altres, doncs si, seria molt curt. Però, el nostre sistema de mandats és com una roda. Jo he continuat amb projectes de l’antic president i aquell que em succeeixi, així ho farà amb els meus. Els membres del Consell remem sempre junts, parlem i debatem sobre tots els projectes fins arribar al consens.
No s’ha plantejat mai allargar el mandat a quatre anys com, per exemple, al Consejo General de la Abogacía Española?
S’havia plantejat fa temps, quan jo encara no en formava part del Consell. Es va plantejar que fos President del Consell un ex-degà que estigui més retirat de l’exercici i que ell fos el President. Però, no crec que agradés, perquè tots els degans tenen interès en treballar pel Consell i a través d’aquest impulsar bastants projectes. El debat a dia d’avui no continua present donat que el sistema de mandats anuals resulta adequat i efectiu.
Perquè han de ser els degans qui l’han d’escollir i no els col·legiats de cadascun dels col·legis d’advocats que són representats en aquest Consell?
El primer problema que hauríem d’afrontar és el fet de convocar eleccions anuals. Els col·legiats ja han escollit al seu degà i aquesta degà és qui escull el seu president. Per tant, seria encara molt més democràtic. Però, fer-ho cada any seria impossible, encara que fer-ho cada quatre anys si que seria viable.
No obstant, has de tenir de compte que el Consell representa la unió dels 14 col·legis d’advocats catalans, que a la vegada representen a tots els seus respectius col·legiats. Per contraposició, pensa que en el CGAE, encara que el President és escollit cada quatre anys, aquest tampoc no està triat pels col·legiats, sinó pels degans. Lo contrari seria bastant difícil de portar-ho a terme.
Durant l’acte del seu nomenament com a President del CICAC, un dels temes que va remarcar va ser la necessitat d’arribar a un Pacte per la Justícia. ¿Creu que a curt termini serà possible?
A curt termini no. Però, és un tema que si no aconsegueixo durant aquest mandat, aquells que em succeeixin ho aconseguiran. No pot haver-hi una Justícia sense que els advocats hi siguin presents. No és suficient amb que hi siguin presents els jutges, els fiscals… Nosaltres coneixem quins son realment els problemes dels ciutadans, donat que són aquests els que ens venen a explicar els seus problemes. Sabem i coneixem les necessitats del territori i dels seus ciutadans i per tant, nosaltres, els advocats, som una eina essencial per a la Justícia. Volem que comptin amb nosaltres per a qualsevol llei, reglament, projecte, etc…
Veu l’actual Ministre Rafael Català més predisposat a arribar a un Pacte per la Justícia, que el seu antecessor?
Més que l’anterior, si. En Gallardón era una persona totalment tancada. Substituir-lo, per poc que es faci, es pot fer millor. Nosaltres ho intentarem des de Catalunya i, això, ho portarem també al CGAE.
I respecte al Conseller Mundó?
El nostre Conseller de Justícia és una persona oberta, que està sempre al costat del col·legis i que, a més, és advocat. Coneix i sap dels problemes contra els que lluita l’advocacia institucional i està al nostre costat, perquè sap que estant-hi, pot ajudar a contribuir a millorar la Justícia.
Quins altres projectes vol que caracteritzin el seu mandat al front del Consell?
Jo sempre he sigut un ferm defensor dels Drets Humans, que sembla que sigui quelcom que ha de quedar com apartat. I crec que no, hem d’estar-hi en aquesta lluita en tot moment; en la crisis dels refugiats, problemes d’habitatge, de pobresa energètica, de tràfic de persones… Hi ha un retrocés important en l’ideari i l’ideologia progressista. Cada vegada el mon està anant en direcció a un conservadorisme que va cap a una limitació dels drets fonamentals de les persones. Si no estem aquí per denunciar-ho, mal anem. Hi ha companys que poden pensar que això per a ells no és res pràctic; jo crec que una injustícia o una vulneració de drets fonamentals que succeeixi a 400 o 4.000 kilòmetres, també, al final, m’afectarà a mi. Si volem una advocacia moderna, seria, bona i rigorosa, no podem deixar de banda els Drets Humans.
Quins actes concrets realitzarà el Consell de l’Advocacia per defensar els Drets Humans?
Primer de tot, he de dir que ja els estem fent. Des d’un Premi Valors on premiem a aquelles persones que lluiten pels Drets Humans i demostren uns valors que haurien de ser comuns a tota la nostre societat; des d’organitzar cada any un congrés de Drets Humans. Per altre banda, ara fa uns pocs dies ens vam reunir amb l’Agencia Catalana de Cooperació per cooperar amb el refugi a algunes persones en persecució; entre d’altres organitzacions, treballem i cooperem també amb Amnistia Internacional. L’Advocacia Catalana no defallirà en la defensa dels Drets Humans.
Quina és la seva valoració de l’acord del Consell amb el Departament de Justícia sobre el pagament de 14 euros extres als advocats del Torn d’Ofici que presentin els seus escrits en català? És l’enfocament correcte per propiciar l’ús del català a la justícia?
Si sabéssim l’enfocament correcte per propiciar l’ús del català a la Justícia, seriem realment afortunats. És una qüestió que va suggerir Justícia i nosaltres ens hi vam adherir. Evidentment, crec que és una llàstima que tinguem d’incentivar econòmicament l’ús del català; el català ha de ser una cosa de convenciment, d’ideologia, de respecte, de voluntat de voler ser català i parlar en català. Entenc que s’ha de començar per un cantó i, així, s’ha començat pel torn d’ofici.
Els advocats hem de començar una autocrítica de perquè no utilitzem el català a la justícia. La justícia és un ecosistema castellanitzat, ens han portat una justícia des de fora, una justícia en nom del rei. Quan un advocat català que ha estudiat sempre en català entra a exercir en l’àmbit de l’Administració de Justícia es troba en front d’un ecosistema advers que prioritza el castellà. Hem de ser molt lluitadors si volem que el català sobrevisqui com a llengua d’ús en l’àmbit de la Justícia.
I què n’opina sobre la sentència del TSJC que declara que l’adhesió del CICAC al Pacte per al Dret a Decidir vulnera drets fonamentals?
Opino que és contradictòria. Nosaltres no estem vulnerant un dret fonamental, tot lo contrari, estem defensant un dret fonamental que és el dret a decidir, el dret a opinar, el dret a associar-se… Ens estan impedint que exercim un dret fonamental; estan confonent que nosaltres defenguem el dret a decidir respecte a recolzar el dret a la independència. Dintre del Consell no som ningú per dir que ha de votar cadascú dels col·legiats, però, si que som suficientment demòcrates, suficientment advocats per defensar el dret fonamental a decidir i per tant, impugnarem aquesta sentencia pels mitjans legals pertinents, perquè entenem que ells si que estan conculcant un dret fonamental.
Considera que és una sentència polititzada?
Si, considero que és una sentencia polititzada com moltes altres que s’estan duent a terme.
