Redaccio.
La comparativa del personal al servei de les Administracions Públiques des de gener de 2010 fins a juliol de 2016 (últim Butlletí Estadístic de Personal al Servei de les Administracions Públiques) reflecteix que s’han perdut 227.685 efectius (-8,76%) en l’Administració Pública Estatal, de les Comunitats Autònomes i Local, segons un recent estudi realitzat per ADAMS Formació, la qual cosa suposa que al dia s’han anat perdent una mitjana de 103,9 ocupacions.
La inèrcia dels processos selectius de les Administracions Públiques va mantenir un increment d’efectius en els primers anys de la crisi i “és al 2010 quan són més fortes les restriccions en les Ofertes d’Ocupació Pública per imposició de la Llei de Pressupostos” assenyala Gloria Oliveros, Directora d’Ocupació Pública d’ADAMS Formació. Al gener d’aquest any, segons el Butlletí Estadístic del personal al servei de les Administracions Públiques (BEPSAP) hi havia 2.597.956 efectius en les AAPP (sense comptar amb el personal d’Universitats). En els anys successius s’agreugen les limitacions fins a arribar a imposar-se amb caràcter general una taxa de reposició mínima que lamina les plantilles d’empleats públics de les diferents Administracions Públiques estatal, autonòmica i local descendint al juliol de 2016 fins a 2.370.271. Es tracta d’una baixada del 8,76%.
Els Ajuntaments i Diputacions els més afectats per la reducció (16,73%)
Segons el citat estudi, elaborat per ADAMS Formació sobre la base dels Butlletins Estadístics de Personal al servei de les Administracions Públiques, dels 227.685 efectius que s’han perdut en el conjunt de les Administracions Públiques estatal, autonòmica i local, l’Administració Local és la més afectada, seguida de l’Estatal i les Comunitats Autònomes:
- 110.080 en l’Administració Local (-16-73%), dels quals 93.907 en Ajuntaments i 16.173 en Diputacions.
- 67.245 en l’Administració Estatal (-6,51%). La major reducció es dóna en el personal dels Ministeris i Organismes Autònoms, Centres Penitenciaris, Seguretat Social i Agència Tributària (en aquests col·lectius es perden 32.579 efectius) i Entitats Públiques Empresarials (amb 25.800 menys).
- 50.360 en les Comunitats Autònomes (-3,73%). Gairebé totes les Comunitats Autònomes van perdre personal en el període estudiat (de 2010 a 2016). Les Administracions de les Comunitats Autònomes que registren major reducció són la d’Andalusia (17.197 empleats menys), seguida de la Comunitat Valenciana (8.682 efectius menys) i Castella-La Manxa (7.541 menys). En el cas de Madrid la reducció és de 5.790, a Múrcia 5.242 i a Galícia 4.372. Andalusia, Comunitat Valenciana, Castella-La Manxa, C. Madrid, Murcia i Galícia són les CCAA que més personal han perdut durant la crisi. En el cas de Catalunya, no s’ha reduït personal però és la comunitat autònoma que menor nombre d’empleats públics té per habitant (40 per cada 1.000 habitants, enfront de Castella-La Manxa, Castella i Lleó, C. Madrid, Aragó que superen els 60 empleats públics per cada 1.000 habitants, i fins i tot 80 en el cas d’Extremadura).
Assenyala Gloria Oliveros que “la conseqüència de la restricció d’Ofertes d’Ocupació Pública és la pèrdua de llocs de treball en detriment dels serveis públics i també el foment de la interinitat per sortejar la prohibició de proveir llocs de treball de caràcter permanent pels procediments legals”. Així mateix afirma que “quan l’Administració no pot publicar ofertes d’ocupació, abusa de la interinitat (per excés d’ús) perquè està obligada a prestar igualment el servei al ciutadà. I aquest personal interí i temporal també computa com a personal al servei de les Administracions Públiques. El major percentatge d’interinitat/temporalitat es dóna en les Comunitats Autònomes, l’àmbit local i dins de l’Administració Estatal en el sector Justícia”.
Efectius per cada 1.000 habitants (Juliol 2016)
Darrere de les Ciutats de Ceuta i Melilla, Extremadura és la Comunitat Autònoma amb major nombre d’empleats públics per habitant: 1.087.778 de persones habiten en aquesta Comunitat, en la qual un total de 87.366 empleats públics treballen en l’Administració Estatal, Autonòmica o Local i Universitats, per la qual cosa per cada 1.000 habitants hi ha 80 empleats públics.
Per contra, Catalunya amb 301.322 empleats públics ocupa l’última posició amb 40 empleats públics per cada 1.000 habitants i la penúltima la C. Valenciana amb 44,76. Andalusia, amb 54,50 i Galícia amb 54,18, es queden dins de la mitjana nacional encara que ocupen la posició onzena i dotzena respectivament.
Les majors dotacions de personal de l’Administració Pública Estatal per cada 1.000 habitants (exceptuant Ceuta i Melilla) es troben en la C. de Madrid (23,53), Aragó (16,83), Castella i Lleó (14,72). La mitjana nacional està en 11,06 empleats públics per cada 1.000 habitants. Molt per sota estan Catalunya (3,43), País Basc (5,11), C.F. Navarra (6,66) i la C. Valenciana (7,15). Andalusia i Galícia se situen una mica per sota encara que prop de la mitjana (amb 10,15 i 10,16 respectivament).
Quant als empleats de l’Administració Autonòmica la mitjana se situa en 27,88 empleats públics per cada 1.000 habitants. Per sota destaquen Catalunya (22,08), C. Valenciana (23,85) i C. Madrid (24,17). Molt per sobre estan Extremadura (el que més té amb 42,50) i C.F. Navarra (36,69). Aragó amb 34,25 i Galícia amb 31,94 superen també la mitjana. Andalusia se situa en la mitjana amb 28,29.
La mitjana d’empleats públics que treballen en l’àmbit Local és d’11,77 per cada 1.000 habitants. Destaquen per sobre d’aquesta mitjana Extremadura (22,96) i Castella-La Manxa (19,35). Per sota La Rioja (7,09), R. Murcia (8,04), C. Madrid (8,33), Astúries (8,72) i Galícia (9,29).
Quant a les Universitats, la mitjana nacional està en 3,28 i destaquen per damunt Aragó amb 4,48 i C. Madrid amb 4,40.
Els territoris menys dotats de personal per cada 1.000 habitants són Catalunya, C. Valenciana i Balears. Els més dotats Extremadura, Aragó i Castella i Lleó.
L’administració de les Comunitats Autònomes.
Efectius per àrea d’activitat i per cada 1.000 habitants (juliol 2016)
El major nombre d’empleats públics que presten serveis en l’Administració Autonòmica estan situats a Andalusia, C. de Madrid, Catalunya. No obstant això, no són els territoris amb major nombre d’empleats públics per cada 1.000 habitants.
Més de 3 de cada 4 empleats (78,5%) de l’Administració Autonòmica en còmput global treballen en Sanitat i Docència no universitària. En el cas de Catalunya el percentatge és una mica menys, son casi 7 de cada 10 empleats autonòmics. En C. Valenciana i Andalusia més de 8 de cada 10 es dediquen a Sanitat i Docència no universitària (Mestres i Professors no universitaris).
El 78,56% del personal de les Comunitats Autònomes (1.019.921 efectius) presta serveis en l’àmbit de la docència no universitària (530.619) i en serveis de salut (489.302), és a dir, de cada 4 empleats públics, 3 pertanyen a aquests àmbits. En el cas de Catalunya el percentatge és menor amb un 68,05%, en C. Valenciana és major amb un 85,81% i també a Andalusia amb un 83,66%. Galícia està en la mitjana amb un 78,6% i també C. Madrid amb un 79,57%. A Aragó un 76,7 %.
La mitjana nacional del personal docent no universitari és d’11,40 empleats per cada 1.000 habitants. Pràcticament totes les CCAA estan per sobre de la mitjana, excepte C. Madrid (8,20) i Catalunya (9,77). La que més, Extremadura amb 15,40 i R. Murcia amb 15,07 empleats.
Catalunya, la Comunitat amb menor percentatge dels seus efectius en Sanitat (23,82%), Madrid la que més (45,65%). Quant a la mitjana nacional d’empleats de Sanitat per cada 1.000 habitants, destaca Catalunya i C. Valenciana amb el menor nombre d’efectius.
La Comunitat de Madrid és la que registra un major percentatge dels seus empleats públics dedicats a la Sanitat (45,65%), seguit de Balears (42,77%) i Castella-La Manxa (42,43%). Enfront d’això, Catalunya és la que menys (el 23,82%) que amb un total de 39.570 efectius en institucions sanitàries, està per sota de C. Valenciana (amb 44.244 efectius), i gairebé la meitat que Madrid (amb 71.351 efectius).
En Sanitat, la mitjana nacional és de 10,51 empleats per cada 1.000 habitants. Pràcticament totes les CCAA estan per sobre de la mitjana, excepte C. Valenciana (8,92) i Catalunya (5,26) que ocupa l’últim lloc. La que més Extremadura (14,75) i també destaca Astúries amb 14,71 i Navarra amb 14,15 per sobre de la mitjana.
Madrid, Canàries, Catalunya i Comunitat Valenciana dediquen més del 4% dels seus efectius a Justícia. Galícia, Navarra i Aragó dediquen menys del 3%. Totes les CCAA estan en situació similar quant al personal assignat a Justícia per cada 1.000 habitants.
Les Comunitats que percentualment dediquen menor percentatge dels seus empleats a l’Administració de Justícia són Galícia (amb un 2,94%), Aragó (amb un 2,82%) i Navarra (amb un 2,21%).
Per contra, Madrid, Canàries, Catalunya i Comunitat Valenciana dediquen més del 4% dels seus empleats a la Justícia.
No obstant això, la mitjana nacional de personal de l’Administració de Justícia per cada 1.000 habitants, és d’1,36 efectius. I totes les CCAA estan en una situació similar estant una mica més per sobre C. Madrid amb 1,72 i Astúries amb 1,68.
Comunitat Valenciana i País Basc són les Comunitats amb menor índex de personal en Conselleries i els seus Organismes Autònoms. Per sota de la mitjana nacional d’empleats públics per cada 1.000 habitants estan a més de les citades, la C. Madrid i Catalunya.
Les CCAA amb menor percentatge d’empleats en Conselleries i els seus Organismes Autònoms són C. Valenciana (10,08%), País Basc (10,55%), Canàries (12,24%) i Balears (12,54%). En aquesta mateixa àrea, les que més són: Extremadura (29,06%), La Rioja (26,45%), i Castella i Lleó (23,83%).
La mitjana nacional és de 4,59 empleats per cada 1.000 habitants que presta serveis en Conselleries i les seves OOAA. Destaquen per sobre d’aquesta mitjana Extremadura (12,35), la Rioja (8,77), Navarra (7,36) i Aragó (7,02). Sota la mitja C. Valenciana (2,40), Balears (3,10) País Basc (3,25), Canàries (3,41), C. Madrid (3,80) i Catalunya (3,82).
