Per Isabel Núñez
Sòcia a ICN LEGAL
Juntament amb l’atribució de la custòdia, el procés judicial que porta a quantificar la pensió d’aliments dels fills de la parella és un dels punts més problemàtics en un procés de ruptura. Ha d’assumir-se, abans de res, que la quantia econòmica no suposa una quantitat estàtica, doncs, al llarg dels anys que duri la prestació, pot fluctuar de més a menys, fins i tot arribar a res i, llavors, desaparèixer.
El propi Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en un document orientatiu sobre la quantia de les pensions, reconeix que una de les peculiaritats del Dret de Família és l’abundància de conceptes jurídics indeterminats. Dins d’aquesta abundància, tenen especial protagonisme, en els processos de ruptura familiar, els conceptes que es refereixen a l’establiment de les prestacions econòmiques en favor dels fills.
Les paraules del Codi Civil que estableixen “l’acomodació de les prestacions a les circumstàncies econòmiques i necessitats dels fills a cada moment”, proporcionada “al cabal o mitjans de qui els dóna i a les necessitats de qui els rep”, permeten una àmplia discrecionalitat. La pràctica, de fet, demostra que davant de grups familiars similars, amb semblants necessitats i disponibilitat econòmica, la quantia de les pensions sol ser diferent entre jutjats, encara que aquests corresponguin a una mateixa població o fins i tot quan pertanyen a la mateixa seu judicial.
Actualment, està resultant molt útil una eina informàtica, a la disposició de tots a la pàgina del CGPJ, que permet a qui l’empra de fer-se una idea de la quantia dels aliments depenent del tipus de custòdia, nombre de fills i municipi de residència. L’eina no vincula als jutges, però dóna pistes al ciutadà.
Com no hi ha regles fixes (encara que sí, d’un temps a ara, taules orientadores elaborades pel CGPJ i la coneguda “calculadora online”), la pauta que més orienta als advocats i a les famílies és la jurisprudència. Respecte a aquesta, existeixen diversos elements curiosos, el coneixement dels quals pot ajudar bastant al moment d’afrontar un procés d’aquesta naturalesa. Un punt rellevant és el tractament fiscal d’allò que es paga: per exemple, aquest febrer, la Secció Cinquena de la Sala de lo Contenciós del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha donat la raó en la seva sentència 88/2017 a un contribuent que demanava que es consideressin aliments les despeses indispensables pel sosteniment dels seus fills, que ingressa cada mes en un compte comú amb el seu ex-cònjuge, més enllà de la manutenció diària que reparteix en règim de custòdia compartida. Amb aquesta sentència, el TSJM li permet desgravar en l’IRPF els diners acordats per cobrir les despeses dels fills. No obstant això, la instància judicial precedent considerava que els fills percebien aquestes quantitats per ‘l’ánimus donandi’ del seu pare i no com a conseqüència d’una obligació legal derivada de sentència judicial.
Ja vam dir en una altra ocasió que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha reafirmat que, en cas d’una determinació de paternitat “tardana”, el progenitor que ha suportat fins avui les despeses del menor no pot demanar a l’altre la seva part (Sentències de Ple de la Sala civil 573/2016, de 29 de setembre i 574/2016, de 30 de setembre). A més, l’any 2014 el Tribunal Constitucional (TC) va inadmetre a tràmit una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada a causa de l’aparent contradicció de limitar temporalment l’obligatorietat dels aliments amb el deure de prestar assistència de tot ordre als fills que estableix l’article 39 de la Constitució (Acte 301/2014, de 16 de desembre de 2014. Qüestió d’inconstitucionalitat 1525-2014). Per al TC, delimitar en el temps la exigibilitat dels aliments es justifica per evitar una situació de “pendència”, que faria incompatible la seguretat jurídica.
Els punts de reflexió oferts per la jurisprudència són innombrables. Mereix la pena assenyalar la doctrina del Suprem que nega que existeixi un crèdit preferent a favor dels nascuts en una unió precedent respecte dels tinguts d’una altra posterior fruit d’una nova relació de matrimoni o d’una unió de fet de l’alimentant (STS 250/2013).
Podria concloure’s que són variades les sorpreses que pot donar una sentència referida a aliments, doncs el concepte necessari per al desenvolupament de la persona evoluciona ràpidament.
