Redacció.
La Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana ha lliurat a l’advocat gironí Joan Geli Rissech l’XIè Premi Agustí Juandó i Royo, un guardó creat l’any 2004 per l’Advocacia Catalana, inclòs en Pla de Treball subscrit amb la Generalitat de Catalunya per a la promoció de l’ús del català a la justícia. Aquest premi té l’objectiu de reconèixer a aquelles persones o entitats que en la seva trajectòria professional s’hagin distingit per la defensa de la llengua catalana en l’àmbit jurídic administratiu.
L’acte de lliurament del Premi s’ha dut a terme a l’Auditori Josep Irla de Girona, amb l’assistència de nombroses personalitats de l’àmbit jurídic i dels degans i membres de juntes de govern dels Col·legis d’Advocats catalans. El president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà de Girona, Carles McCragh, ha reiterat el compromís de la institució en promoure l’ús de la llengua catalana en l’àmbit judicial, alhora que ha valorat molt de forma positiva la resposta que està tenint la iniciativa del Departament de Justícia d’incentivar econòmicament els escrits que els advocats del Torn d’Ofici presentin als jutjats en català. Aquest pla es va posar en marxa a finals de desembre i a hores d’ara compta ja amb 1.300 advocats inscrits a tot Catalunya. “La recent i molt lloable decisió de la Conselleria de Justícia d’incentivar als advocats del torn d’ofici si presenten els seus escrits en català, explica clarament la greu situació per la que passa l’ús de la llengua pròpia en la justícia”, ha dit McCragh, per afegir que “potser no és el camí idoni per contribuir a la seva utilització, però qualsevol drecera és bona si aconseguim que es normalitzi el seu ús en un àmbit tan essencial com és la justícia”.
Per la seva banda, el president de la Comissió de Llengua del Consell i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Joan Riera ha reiterat la reivindicació de l’Advocacia Catalana que el català sigui considerat un “requisit” i no només un “mèrit” per a tot el personal destinat a l’Administració de Justícia a Catalunya, per tal de “poder garantir el dret efectiu de l’ús del català en la justícia, tal i com recull l’article 3 de la Constitució que garanteix el dret dels ciutadans a usar les llengües cooficials de l’Estat”. Riera també ha reconegut la responsabilitat del propi col·lectiu de l’advocacia a l’hora de promoure l’ús de la llengua pròpia als jutjats. “Es dóna el cas que alguns advocats, que parlen habitualment en català, i fins i tot l’escriuen per adreçar-se les administracions públiques, es passen al castellà quan travessen la porta del jutjat”, ha lamentat, per afegir que “avui en dia no es pot al·legar manca de mitjans, por a perdre el procediment ni res que s’assembli per justificar aquest canvi de llengua”
A l’acte també han intervingut el Conseller de Justícia, Carles Mundó, la Directora General de Política Lingüística, Ester Franquesa i la vicedegana del Col·legi d’Advocats de Girona, Marta Alsina.
Qui és Joan Geli Rissech?
Joan Geli Rissech (Santa Llogaia de Terri, 1943), es va llicenciar en Dret l’any 1965 i va iniciar la seva activitat professional al govern civil de Girona. Especialitzat en la branca contenciosa administrativa, va abandonar la funció pública al 1969 per treballar d’advocat, activitat que encara exerceix, destacant en els àmbits del dret civil i administratiu. És l’autor d’un estudi sobre la Llei de Normalització Lingüística i els seus efectes en l’Administració de Justícia, que ha esdevingut un referent del Dret Civil Català i del llenguatge jurídic.
La trajectòria d’aquest advocat és la d’un ferm defensor de l’ús del català a la justícia, dels primers que va utilitzar-lo, estudiar el seu règim legal i defensar-lo, demostrant un interès per la llengua catalana que, malgrat no haver pogut estudiar, va aprendre a través de la lectura. Coneixedor del dret civil, del dret administratiu i de la cultura, la història i la llengua catalana, ha demostrat que es pot treballar en català encara que no es disposin de manuals ni s’hagi estudiat en aquesta llengua, la qual cosa hauria de ser un exemple a conèixer i a seguir. Tot això, juntament amb el sentiment de coratge i rebel·lia que ha demostrat davant la injustícia de les limitacions que s’imposen a l’ús del català, l’han fet mereixedor d’aquest premi.
Una iniciativa inclosa al Pla de Treball subscrit amb la Generalitat
El lliurament del Premi Juandó i Royo és una de les iniciatives per a l’ús i promoció del català a la justícia incloses en el Pla de Treball subscrit per la Generalitat i el Consell de l’Advocacia Catalana. Des de la seva instauració, l’any 2004, diverses persones i entitats han estat reconegudes amb aquest premi, que té com a objectiu sensibilitzar el món jurídic envers l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits judicials. L’any 2005 van ser premiats el Jutge de Pau d’Anglès, Pere Figuereda, i el d’Arbúcies, Josep Maria Iglesies, mentre que el 2006 el guardó es va lliurar als advocats Sebastià Frau i Mercè Teodoro. L’any 2007 el van rebre els notaris de Barcelona Lluís Jou, i Eladi Crehuet, juntament amb el de Girona, Joan Bernà. El magistrat balear Gabriel Fiol va ser distingit amb aquest reconeixement l’any 2008, mentre que el 2009 se’l va endur el Col·legi d’Advocats dels Pirineus Orientals, representat pel seu degà, Hervé Germà. L’any 2010 se’l va endur l’advocada de Lleida Antònia Forrellad, mentre que el 2011 va ser per al fiscal de Medi Ambient de Tarragona José Ignacio Monreal, el 2013 per al jutge de Manresa José Manuel del Amo, el 2014 per a l’advocat mallorquí Francesc Riera i el 2016 per a l’advocat barceloní Pere Cuxart.
El premi porta el nom de l’advocat Agustí Juandó i Royo, que va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936. El 19 de juny de 1939 Juandó i Royo va ser sotmès a un consell de guerra en què es va incloure com a fet inculpatori la tasca de normalització de l’ús de la llengua que va fer a l’Audiència Provincial. Se’l va condemnar a pena de mort per rebel·lió militar i va ser afusellat el 9 de juliol de 1939.
