Per Victoria Ortega Benito
Presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola
Concepción Arenal va haver-se de tallar el cabell i vestir-se amb roba masculina per poder assistir a classes de Dret. Quan es va descobrir el seu engany, només se la va autoritzar a anar a l’aula com a oient, però sotmesa a estrictes controls, com explica Amelia Valcárcel en el seu llibre Feminisme en un món global: “acompanyada per un familiar, la Sra. Concepción es presentava a la porta del claustre, on era recollida per un conserge que la traslladava a una cambra en la qual esperava sola fins que el professor de la matèria que anava a impartir-se la recollia per anar a les classes. Asseguda en un lloc diferent del dels seus aparents companys, seguia les explicacions fins que la classe concloïa i de nou era recollida pel professor, que la tornava a acompanyar a aquella cabra on esperaria fins a la classe següent”.
Potser per l’experiència de veure’s tractada com una “marginada” o un objecte fràgil i dependent, va escriure més tard:
“És un error greu i dels més perjudicials, inculcar a la dona que la seva missió única és la d’esposa i mare (…) Lo primer que necessita la dona és afirmar la seva personalitat, independentment del seu estat, i persuadir-se que, soltera, casada o vídua, té drets que complir, drets que reclamar, dignitat que no depèn de ningú…”
La presència avui majoritària de les dones en les Facultats de Dret i els avanços legislatius en matèria d’igualtat que s’han produït en la nostra societat haurien d’haver convertit les paraules de l’il·lustre gallega en un anacronisme. I no obstant això, segueixen estant perfectament vigents.
Les dones són més de la meitat en les últimes promocions de judicatura, fiscalia o d’accés a l’advocacia. No obstant això, el poder judicial segueix vestint roba masculina.
Han passat 94 anys des que María Ascensión Chirivella es va convertir en la primera dona llicenciada en Dret al nostre país que va poder exercir com a advocada. Des d’aleshores, la presència de les dones en l’Advocacia s’ha anat incrementant notablement. Si l’any 2001 constituïen el 33% dels advocats espanyols, aquesta xifra arribava al 40% l’any 2010, i al 44% l’any 2016.
Entre els lletrats en exercici amb menys de cinc anys d’antiguitat, el nombre de dones advocades ja és majoria: el 53% del total.
Però què passa en els càrrecs de representació institucional? En el Consell General de l’Advocacia Espanyola, a més de la Presidència que tinc l’honor d’ocupar des de gener de 2016, i a la qual ha arribat una dona per primera vegada en els seus 74 anys de vida, el 18% dels consellers són dones. (En 2007 eren el 11%). I el mateix passa en altres àmbits professionals: les dones són majoria a la base, però minoria en l’altura.
Per què no aconsegueixen la mateixa representació ni promoció professional que els homes? Per què la desigualtat laboral i la precarietat salarial de les dones és una realitat que s’ha aguditzat encara més amb la crisi? Per què les dones es concentren en els llocs amb menor retribució, prestigi, estabilitat i projecció professional? Per què vam seguir permetent que amb tot això es conformi una societat desigual i per tant, injusta?
La igualtat entre dones i homes és un principi jurídic universal. Al nostre país es va donar un gran pas amb la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que preveia un marc general per a l’adopció de les anomenades ‘accions positives’ en favor de la paritat de gènere en les institucions públiques, l’administració i les empreses i que va suposar un avanç important, encara que incomplet.
Massa sovint el verb conciliar, tant en empreses privades com en l’administració pública, es conjuga en femení i això no fa sinó carregar a la dona amb la responsabilitat afegida de les cures, de fills o pares, dificultant així la seva formació i per tant la seva progressió professional.
Si aspirem a una societat efectivament justa i democràtica, no ha d’haver-hi sostres que impedeixin o dificultin l’exercici dels drets de les dones. Per això en l’advocacia estem treballant per la igualtat. Hem constituït un Grup de Treball- compost per homes i dones, naturalment- perquè l’enfocament de gènere s’incorpori en l’actuació lletrada com a eina de canvi social. És imprescindible aprendre a identificar i eliminar prejudicis i estereotips que mantenen i reprodueixen diferents maneres de discriminació.
Tenim molt treball per fer, però el nostre compromís és ferm i la nostra determinació gran. Perquè, com deia Concepción Arenal, que al segle XIX va haver de vestir-se d’home per assistir a la Facultat de Dret, les coses són impossibles mentre ho semblen.
