Per Carlota Macià
Departament de Fiscalitat Internacional de Crowe Horwath
El 2017 està sent un any especialment rellevant en matèria de Fiscalitat Internacional i, en concret, per tot lo referent als Preus de Transferència que regeixen en el si de Grups empresarials, ja siguin d’abast nacional com internacional.
En aquest sentit, per a l’exercici 2017 les Base Erosion and Profit Shifting Project (conegudes com BEPS) de l’OCDE han desplegat tots els seus efectes i conseqüències, tant legals com fiscals, en territori espanyol. Al seu torn, els contribuents espanyols també han de fer front a la incertesa que gira entorn del Country by Country Reporting o Model 231 així com a una Administració Tributària amb cada vegada més pràctica en inspeccionar la matèria.
Enfront de l’escenari plantejat, els contribuents haurien de revisar les seves polítiques de preus intragrup amb la finalitat de minimitzar els potencials riscos, destacant-se com a essencials els següents set punts clau que poden marcar el present exercici:
I.- Empreses amb Pèrdues. Durant el passat exercici, els òrgans d’inspecció ja van començar a revisar les polítiques de preus d’aquells grups de societats amb matriu estrangera i filial en territori espanyol que presentés pèrdues i estigués acumulant Bases Imposables Negatives en l’Impost de societats. En aquest sentit, l’AEAT està regularitzant les BINS sota el principi que una empresa no pot generar pèrdues recurrentment i, que si ho fa, es deu al fet que la matriu es beneficia directa o indirectament d’això.
II.- Noves operacions vinculades 2.0. Hem de partir que les BEPS, en l’Action 1, han considerat noves transaccions com a conseqüència d’estar enfront d’una economia cada vegada més global i digital. En aquest sentit, activitats econòmiques que no s’identificaven com a operacions vinculades o, si escau, considerades com a prestacions de servei o acords de repartiment de costos centralitzats per la matriu, actualment passen a ser autèntics intangibles que hauran de ser objecte de llicència mitjançant l’establiment d’un royalty. És per això que ha de revisar-se si les plataformes online o altres programaris generen benefici per més d’un membre del grup, per exemple, en aquells casos de vendes mitjançant portals web o APPs de mòbil.
III.- Propietat dual en matèria d’intangibles. Amb la publicació de les BEPS també s’ha diferenciat la titularitat en relació als intangibles. En aquest sentit, haurà d’atendre’s a la titularitat jurídica (propietat del registre) i a l’econòmica, sent aquesta última la que comportarà al dret de cobrament de royalty. Així doncs, hauran d’analitzar-se les aportacions que les parts del grup estiguin realitzant per a la creació o augment de valor de l’intangible, atenent a l’esquema d’actius, funcions i riscos (anàlisis AFR). En relació a això, els contribuents haurien de ser capaços de demostrar que el royalty està vinculat a una titularitat econòmica que li confereix el dret de cobrament de la retribució per la cessió de l’ús del mateix.
IV.- Nous marges per a les prestacions de serveis. Fins avui, només disposàvem d’orientació en matèria de marges de benefici per part de la Unió Europa. No obstant això, les BEPS també s’han pronunciat sobre això, contradient i matisant el que veníem considerant en matèria de prestacions de serveis intragrup. En relació a això, s’estableix una important diferenciació entre els serveis d’alt i baix valor afegit, donant-nos nous criteris clars per a la seva distinció i establint, com a marge general per al conjunt de serveis de baix valor afegit, un 5% sobre els costos incorreguts.
V.- El ‘pseudo-CUP’ de l’AEAT. Ja des de 2014 hem de fer front a una Administració Tributària que duu a terme una inexacta aplicació del mètode del Preu Lliure Comparable (CUP, per les seves sigles en anglès). Per al present exercici, s’observa com cada vegada hi ha més resolucions fermes que avalen la seva pràctica, perjudicant això, en major mesura, a les societats professionals. En relació a això, haurien de revisar-se els mitjans humans i materials a la disposició de la societat així com les operacions que aquesta i el seu soci efectuen entre elles i amb tercers independents, per poder analitzar així el potencial risc subjacent.
VI.- Model 231 i localització del benefici. Com és conegut, el present exercici serà el primer en el qual els Grups amb un Import Net de la Xifra de Negocis que aconsegueixi els 750 milions d’euros hauran de presentar el Country by Country Reporting o Model 231 que permetrà al conjunt d’administracions implicades conèixer en quines jurisdiccions s’està declarant major benefici i, per tant, comprovar si coincideix amb la creació de valor que es realitzi en aquell país. No obstant això, això va lligat a nombroses qüestions i incerteses que encara no han estat resoltes i que dificultaran al contribuent el seu compliment així com l’anàlisi dels potencials riscos fiscals i contingències econòmiques que es puguin derivar. Addicionalment, ha de tenir-se present que en els Masterfile dels grups amb una facturació que aconsegueixi els 45 milions d’euros, també hauran d’identificar-se la localització del benefici en el grup, dotant així a la nostra administració d’informació rellevant sense haver-se establert, a priori, l’abast del seu ús per la mateixa.
VII.- Focus d’inspecció. Donades les noves obligacions de documentació i l’aprovació de nous models tributaris estem enfront d’un nou exercici en el qual l’AEAT disposarà de cada vegada major detall i precisió en relació a les dades facilitades pel contribuent, combinat això amb el fet que entre els països de la Unió Europea existeixi l’intercanvi obligatori i automàtic d’informació tributària i que, per part de l’OCDE, s’estigui pressionant a les Administracions perquè assegurin que el benefici de cada jurisdicció s’alineï amb la creació de valor. Per si no fos prou, ha de tenir-se present que la comprovació de les operacions vinculades és cada vegada una pràctica més recurrent per part de la nostra Administració, ja sigui en el l’àmbit d’inspeccions parcials o generals.
Amb tot l’exposat, ha de posar-se en relleu al contribuent els focus actuals que estan sent tractats per la Inspecció Tributària, a l’efecte de que puguin regularitzar certes polítiques intragrup o preparin una documentació suficient per minimitzar el risc fiscal.
