Per Isabel Núñez
Sòcia en ICN LEGAL
Els advocats que ens dediquem al dret de família rebem diàriament consultes de clients que desitgen separar-se de la seva parella actual amb la qual han tingut fills. En la majoria dels casos els fills tinguts en comú acostumen a ser encara menors d’edat.
És important recalcar en aquest punt que, en tots els procediments de família, si hi ha fills menors d’edat, ha d’establir-se l’import d’una pensió d’aliments derivada de l’obligació de tot pare de mantenir al seu fill fins que sigui econòmicament independent. Veurem més endavant que la pensió d’aliments no només engloba el menjar, sinó que jurídicament és un concepte més ampli.
Desafortunadament, en moltes ocasions la pensió d’aliments que ha de fixar-se a favor dels nens o fills adolescents és una font habitual de conflictes entre les parelles que estan en tràmit de separació.
S’acostuma a discutir per la quantitat que aconsegueix aquesta pensió, però no menys important és deixar clar quines necessitats ha de cobrir la mateixa. I és que, finalment, la quantitat necessària variarà segons el que entenguem cobert per aquesta pensió.
Amb freqüència es generen nous conflictes entre els progenitors per no haver aclarit l’abast de la pensió. No és rar trobar-se amb que un progenitor reclama a l’altre la meitat de despeses que ha suportat en solitari, tot i que aquestes despeses havien d’entendre’s dins de la pensió d’aliments.
Deixar clar quines necessitats ha de cobrir aquesta pensió pot suposar, inicialment, un altre punt de discussió que dificulti aconseguir un acord. No obstant això, de gens servirà un acord entre les parts si, posteriorment, la quantitat acordada és insuficient i no es va aclarir el que havia de cobrir.
Tant el codi civil, com el codi civil català, preveuen el contingut de la pensió d’aliments que de forma estricta cobriria les necessitats d’habitatge, roba, assistència mèdica i formació del menor. El problema radica a determinar què succeeix amb les despeses del menor que no s’identifiquen perfectament amb aquestes categories.
Es consideren les activitats extraescolars part de la formació del menor?, i les excursions del col·legi o el material escolar? Si el menor té alguna intolerància alimentària, ha d’entendre’s l’alimentació coberta per la pensió d’aliments?, o s’haurà d’adequar a la despesa addicional que suposa aquesta intolerància?
La jurisprudència ha vingut desenvolupant el contingut de la pensió d’aliments. S’han de destacar les següents sentències: Sentències del TS d’11 de març de 2010 (EDJ 2010/16360) i en la jurisprudència menor, les de l’Audiència Provincial de Barcelona de 29 de setembre de 2011 (EDJ 2011/241750), de 6 de setembre de 2011 (EDJ 2011/236902), de 10 de maig de 2010 (EDJ 2010/151206), de 14 de maig de 2010 (EDJ 2010/153916) i de 19 de març de 2010 (EDJ 2010/64050). Quant a les matrícules i despeses escolars, cal esmentar expressament la Sentència 579/2014, de data 15 d’octubre, de la Sala Primera, Ponent: Excm. Sr. Magistrat D. José Luis Calvo Cabello.
De forma simplificada, podem entendre que les despeses del menor que siguin previsibles i reiterades en el temps estaran dins de la pensió d’aliments. Mentre que, com a despeses extraordinàries, trobarem en essència les despeses imprevisibles.
Calcular les despeses del menor, en cada cas concret, serà un primer pas per al càlcul de la pensió. Es resumeixen a continuació:
• Les despeses d’habitatge seran, en principi, senzilles d’acreditar. Considerarem les despeses de manteniment de l’habitatge (renda de lloguer o quota hipotecària, impostos, despeses de comunitat i altres associats) i els subministraments (aigua, llum i gas).
• Quant als aliments, al costat de les necessitats de vestir, suposa una quantitat difícil de determinar i acreditar.
Un bon punt de partida són els tiquets de compra, on intentarem reunir els corresponents a un mes complet i extrapolarem el resultat a la resta de mesos. Pot resultar d’ajuda l’extracte dels moviments bancaris de les despeses de la família.
Serà important incloure en aquesta partida la quota del menjador escolar (si el menor fa ús d’aquest servei), així com detallar qualsevol despesa extraordinària que suposin les condicions particulars del menor.
Sobre la roba, podem valorar el cost d’una muda completa, deixant fora el calçat, que habitualment supera el valor de la resta de peces. Realitzarem una aproximació d’aquesta despesa especulant sobre el nombre de mudes i calçat que necessitarà el menor al llarg d’un any. Ja sabem que els nens creixen i necessiten canvi permanent de roba i calçat cada estació.
• Finalment, en relació amb la formació, no bastarà amb considerar les quotes mensuals del centre al que acudeixi el menor. Les activitats extraescolars que el menor realitzés abans de la crisi de parella i durant la mateixa, el material escolar (normalment anual, per tant, previsible i reiterat en el temps) i les excursions o activitats dins del pla d’estudis, també quedaran dins d’aquesta categoria.
Totes aquestes despeses haurien de ser relativament fàcils d’acreditar, si be algunes hauran d’aproximar-se mitjançant les dades que disposem, com en el cas de les excursions d’anys posteriors.
Com a nota comuna als punts anteriors, en les despeses difícils d’individualitzar (com l’habitatge o els aliments), haurem de tenir en compte el nombre de persones que conviuen amb el fill menor. Per obtenir una xifra que s’acosti el màxim possible a la real, atribuirem al menor el percentatge que correspongui de les despeses totals de la unitat familiar.
Determinades les necessitats del menor, el següent pas serà calcular els ingressos, i les despeses necessàries i imprescindibles, de tots dos progenitors. Únicament destacar que, en relació amb les despeses, cobraran especial rellevància altres obligacions d’aliments del progenitor, despeses de manteniment d’altres fills i aquelles despeses necessàries per continuar amb la seva activitat econòmica.
Més enllà d’aquesta enumeració, els càlculs realitzats pels Jutjats habitualment reserven pels progenitors un mínim bàsic per al seu propi manteniment.
De forma semblant a les despeses dels menors, haurem d’acreditar aquelles despeses que excedeixin “l’habitual”, sempre amb la cautela que les despeses de l’alimentant estiguin amb concordança a la seva capacitat econòmica i nivell de vida, o be imprescindibles per la seva manutenció i el d’aquells que depenguin d’ell, en cas contrari correm el risc que no es prenguin en consideració.
Posant en comú les despeses del menor i el balanç d’ingressos/despeses de cada progenitor, no hauria de resultar excessivament complicat aconseguir un repartiment equitatiu de la pensió d’aliments necessària per al menor. En aquest repartiment considerarem també aquelles despeses que, beneficiant al menor, siguin suportades en solitari per un dels progenitors. Com a exemple habitual, les quotes del préstec hipotecari sobre l’habitatge en què resideix el menor, quan solament un dels progenitors consta com a deutor.
En conclusió, per determinar una pensió d’aliments adequada, que eviti futurs conflictes, hem de realitzar un càlcul exhaustiu de les necessitats que la mateixa ha de cobrir. Des d’ICN LEGAL recomanem afrontar aquests conflictes amb especial dedicació als detalls particulars de cada cas, doncs al final és el que ens permet marcar la diferència i al final protegir a la part més feble, els fills menors.
Bones; fa 7 mesos que m’he separat i la custodia la tinc fins que la Claudia tingui 5anys.
Tenim 2 fills, en Guillem de 7 anys amb discapacitat (TEA) i la nena de 27mesos.
Vam acordar un conveni i la meva pregunta es la seguent:
– he de preparar-li la maleta de la roba dels meus fills, al seu pare, els caps de setmana que estan amb el pare i la dels dimecres que tambe dormen amb el pare? Fins ara ho he estat fent, pero al tornar-me la roba bruta, peces de roba perdudes etc.. he decidit deixar-ho de fer. I la seva resposta es denunciar-me o restar-m’ho de la pensio.