Per Mireia Bagué Pérez
Advocada mercantilista
A la vista de les disposicions de la Directiva (UE) 2015/849, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, el termini de transposició de la qual va finalitzar el passat 26 de juny de 2017, s’ha promulgat l’Ordre JUS/319/2018, de 21 de març, per la qual s’aproven els nous models per a la presentació al Registre Mercantil dels comptes anuals dels subjectes obligats a la seva publicació, a l’efecte d’assegurar que la informació relativa a la titularitat real de les societats mercantils es conserva en un registre central creat per cadascun dels Estats Membres de la Unió Europea (a saber, entre d’altres, un registre mercantil, de societats i/o públic).
Abans d’entrar a analitzar la raó per la qual s’obliga a les societats domiciliades a Espanya i que dipositen els seus comptes en el Registre Mercantil pertinent, a excepció d’aquelles companyies que cotitzin en un mercat regulat conforme a l’indicat en la Directiva i en la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, a complir amb aquesta nova obligació, hem de recordar què s’entén per “titular real”.
D’acord amb la normativa vigent, la titularitat real d’una companyia l’ostenta/en aquella/es persona/es que posseeix/en o controla/en, de manera directa o indirecta, un percentatge superior al 25% del capital social i/o dels drets de vot de la referida societat o que, per altres mitjans, exerceix/en el control de la seva gestió, ja sigui directa o indirectament. En aquest sentit, també és important indicar que, en el supòsit de no existir cap persona física que ostenti el control d’acord amb l’anteriorment esmentat, s’entendrà que la titularitat real de la societat en qüestió l’ostenta el seu òrgan d’administració, havent d’identificar els seus membres.
Així les coses, tant la Directiva com l’Ordre han entès que la remissió d’informació al Registre Mercantil en relació amb el titular real s’erigeix com una peça clau en la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, ja que permet donar a conèixer la identitat real de les persones físiques que, de manera efectiva, decideixen sobre les transaccions realitzades en el tràfic jurídic.
Quant a la implementació d’aquesta obligació, s’ha volgut facilitar l’exercici d’aquesta obligació mitjançant la inclusió, en el model normalitzat utilitzat per presentar els comptes anuals, d’un nou formulari habilitat única i exclusivament a aquests efectes. Així doncs, les companyies podran identificar al seu titular real davant el Registre Mercantil pertinent al mateix temps que dipositen els seus comptes anuals, obligació que ha de ser complerta anualment.
Així mateix, amb l’objectiu d’evitar duplicitats innecessàries, s’ha considerat pertinent determinar que, una vegada s’hagi notificat al Registre la identitat del titular real, la mercantil en qüestió no haurà de tornar a emplenar el formulari habilitat fins que no es produeixin modificacions en el si de la seva titularitat real.