Redacció.
20 de juny de 2019.
El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Ignasi Puig Ventalló, ha ofert avui la col·laboració del Consell per a l’elaboració d’una llei integral de la Memòria Històrica, que garanteixi el compliment dels legítims drets de la ciutadania a la reparació, a la veritat i a la justícia, especialment de les víctimes del franquisme i les seves famílies. Ho ha fet durant la inauguració d’una Jornada sobre la Memòria Històrica que se celebra avui al Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, que ha estat inaugurada per la Consellera de Justícia, Ester Capella, juntament amb el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Ignasi Puig Ventalló; el degà del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, Manel Albiac, i l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.
Malgrat que a Catalunya ja s’han anat desplegant lleis que regulen diferents aspectes relacionats amb la memòria històrica -com ara la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil, dignificació de les fosses comunes, o la reparació jurídica de les víctimes del franquisme- el Govern català elabora actualment un únic marc normatiu que integri tots aquests aspectes i els que no queden recollits amb l’actual legislació, com ara els relacionats amb els nadons robats o les persones que van ser privades de llibertat per raons polítiques.
L’Advocacia Catalana valora molt positivament la iniciativa i ha ofert la seva col·laboració per a l’elaboració d’aquesta llei integral “que garanteixi el compliment de drets legítims de la ciutadania, com ara el dret a la veritat, la justícia, la reparació, i les garanties de no repetició, en compliment dels principis promoguts per les Nacions Unides”, ha manifestat el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Ignasi Puig Ventalló, durant la inauguració de la Jornada que se celebra avui al Col·legi de l’Advocacia de Tarragona. Puig Ventalló ha insistit en la necessitat de treballar plegats, des de l’Advocacia, juntament amb les Administracions públiques i les institucions socials, “pels drets de les persones a conèixer a la seva història, perquè per saber on anem, cal saber d’on venim”.
Per la seva banda, el degà del Col·legi d’Advocacia de Tarragona, Manel Albiac, ha manifestat la seva satisfacció per la celebració d’aquest acte a Tarragona, “territori altament sensible amb tots els aspectes relacionats amb la memòria històrica per l’impacte de la batalla de l’Ebre, la més sagnant que va tenir lloc durant la Guerra Civil”. A conseqüència d’això, a les comarques de Tarragona consten 173 fosses comunes de les prop de 500 localitzades a tot Catalunya.
Ponència inaugural a càrrec de José Antonio Martín Pallín
L’objectiu de la Jornada és abordar el dret a la Memòria Històrica com un dret humà, prestant especial atenció a les diferents vies legals per poder exercir aquest dret de forma efectiva, per part de la ciutadania. També analitzar les mancances del marc normatiu espanyol i català per poder identificar els mecanismes que caldria implementar per poder fer efectiu el dret a la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició que garanteix la Llei. La Jornada s’adreça a l’advocacia i també a la societat civil, per tal de donar a conèixer els mecanismes legals necessaris per a la defensa d’aquests drets.
Les sessions de treball s’han iniciat amb una ponència del magistrat emèrit del Tribunal Suprem i comissionat de la Comissió Internacional de Juristes de Ginebra, José Antonio Martín Pallín, sota el títol “El marc legal nacional i internacional de la memòria històrica”. La jornada inclou, pel matí, una primera taula rodona sobre la necessitat de la memòria històrica amb diferents experts en la matèria, seguida d’una segona taula que abordarà els delictes de lesa humanitat i les seves vies de justiciabilitat. Per la tarda hi haurà amb un tercer espai de debat centrat en l’àmbit municipal, seguit d’una quarta taula rodona en la que s’abordaran les propostes i mancances de la Llei de Memòria Històrica 52/2007. El Congrés es clourà a les 18.30 hores, amb les conclusions.
