Redacció.
11 de juliol de 2019.
El Consell de l’Advocacia Catalana ha lliurat avui a l’advocat i activista pels drets humans August Gil Matamala, el XIIIè Premi Agustí Juandó i Royo, un guardó creat l’any 2004 amb l’objectiu de reconèixer a aquelles persones o entitats que en la seva trajectòria professional s’hagin distingit per la defensa de la llengua catalana en l’àmbit jurídic administratiu.
August Gil Matamala (Barcelona, 1934) ha rebut aquest guardó en reconeixement a la seva tasca de defensa del català en tots els àmbits, especialment en la justícia. Advocat compromès amb la defensa dels drets dels treballadors, tot i haver-se retirat de la vida professional continua sent partícip de la Comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i de l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates, de la qual va ser president durant el període 2004-2007, que es dedica a la defensa dels drets dels ciutadans, la preservació de la independència dels advocats i la lluita per la instauració d’un dret europeu democràtic i progressista.
El seu exercici professional se centrava en l’àmbit laboral, en què representava treballadors, i en l’àmbit penal, en que assistia als detinguts en la lluita per les llibertats civils, socials i nacionals, tant en l’època franquista com posteriorment. Ha actuat davant tota mena de tribunals i va liderar el primer equip que va plantejar i guanyar el 6 de desembre del 2008 la primera sentència de la Cort Europea d’Estrasburg que condemnava l’Estat espanyol per vulneració de la Convenció europea dels drets humans. Ha rebut diversos guardons entre els quals la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona. Ha esdevingut un referent per la lluita de les llibertats civils.
En l’acte de lliurament del Premi, que ha tingut lloc al paranimf de la Universitat de Barcelona, han intervingut el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, la consellera de Justícia Ester Capella i Farré; el president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, Ignasi Puig i Ventalló; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa i Bonet, i el president de la Comissió de Llengua del Consell i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Joan Riera i Claret. Ha comptat amb l’assistència dels degans i deganes dels Col·legis d’Advocats catalans i de diverses personalitats de l’àmbit jurídic i social.
Una iniciativa inclosa al Pla de Treball subscrit amb la Generalitat
El lliurament del Premi Juandó i Royo és una de les iniciatives per a l’ús i promoció del català a la justícia incloses en el Pla de Treball subscrit per la Generalitat i el Consell de l’Advocacia Catalana. Des de la seva instauració, l’any 2004, diverses persones i entitats han estat reconegudes amb aquest premi, que té com a objectiu sensibilitzar el món jurídic envers l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits judicials. L’any 2005 van ser premiats el Jutge de Pau d’Anglès, Pere Figuereda, i el d’Arbúcies, Josep Maria Iglesies, mentre que el 2006 el guardó es va lliurar als advocats Sebastià Frau i Mercè Teodoro. L’any 2007 el van rebre els notaris de Barcelona, Lluís Jou i Eladi Crehuet, juntament amb el de Girona, Joan Bernà. El magistrat balear Gabriel Fiol va ser distingit amb aquest reconeixement l’any 2008, mentre que el 2009 se’l va endur el Col·legi d’Advocats dels Pirineus Orientals, representat pel seu degà, Hervé Germà. L’any 2010 va recaure en l’advocada de Lleida Antònia Forrellad, mentre que el 2011 va ser per al fiscal de Medi Ambient de Tarragona José Ignacio Monreal; el 2013 per al jutge de Manresa José Manuel del Amo; el 2014 per a l’advocat mallorquí Francesc Riera; el 2016 per a l’advocat barceloní Pere Cuxart; el 2017 per a l’advocat gironí Joan Geli Rissech i el 2018 per a l’ex conseller de Justícia Carles Mundó.
Agustí Juandó i Royo
El Premi rep el nom de l’advocat Agustí Juandó i Royo, que va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936 quan va esclatar la Guerra Civil. La Generalitat de Catalunya el va nomenar perquè es fes càrrec de la institució després de la revolta militar. El 19 de juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra. La sentència dictada va recollir, com a fet inculpatori, la tasca que en compliment de les disposicions de la Generalitat va fer per normalitzar l’ús del català en aquella institució. Va ser condemnat a pena de mort per delicte de rebel·lió militar, que va ser executada al Camp de la Bota el 9 de juliol de 1939.
Aquest any, coincidint amb el 80 aniversari de l’afusellament de l’advocat que dóna nom al guardó, Agustí Juandó i Royo, s’ha lliurat a la família el certificat de reparació de la seva Memòria.
