Els reptes de futur per l’advocacia jove catalana

Per Carles-Joan Lorente Rivera

President de la Jove Advocacia de Catalunya.

Recordarem el 2020 com un autèntic annus horribilis en la majoria d’aspectes socials, econòmics i sanitaris, i l’impacte que la pandèmia (o sindèmia[1] com també l’anomena la comunitat científica des de fa uns mesos) ha deixat a la nostra societat, serà una càrrega que arrossegarem durant les properes generacions.

Aquesta crisi mundial, evidentment, ha afectat també el sector jove professional d’arreu. L’advocacia jove, sigui per edat o sigui per experiència, ha sigut sempre un exemple de re-invenció, de solidaritat, de cerca de noves fórmules de negoci, d’adaptació a les circumstàncies siguin quines siguin, de doblegar l’esquena pels companys i companyes quan així ha calgut.

No podem deixar enrere aquest nefast 2020 sense recordar que la Jove Advocacia Catalana (JAC) institucional ha estat tot l’any al peu del canó: hem continuat reunint-nos, incorporat els mitjans telemàtics per no deixar de banda els nostres compromisos i continuar treballant en pro de l’advocacia jove; hem treballat conjuntament en la redacció i modificació de les propostes del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)[2] per agilitzar la posada en funcionament dels tribunals després de l’estat d’alarma; hem viscut la reincorporació a JAC dels grups d’advocacia jove de Manresa i Figueres (participant doncs, en total, 13 agrupacions joves a JAC avui en dia); per últim, amb el tarannà històric que ens caracteritza, JAC també ha treballat, demanat i exigit a les institucions i organismes, quan així ha sigut pertinent, les millores pertinents en pro de l’advocacia (jove i no jove).

2021: perspectives i propostes

Com fem palès, l’advocacia jove catalana mai ha sigut aliena als problemes socials, doncs els vivim i patim en primera persona: precarietat laboral, discriminació per raó de sexe o d’edat, figura del fals autònom/a en l’exercici de la professió, i tantes altres que afecten als/les professionals joves sigui quina sigui la seva branca.

Per sort, gràcies a la feina dels grups d’advocacia jove dels diferents col·legis d’arreu Catalunya (i la resta de l’estat), JAC cada cop està més unida, i gaudeix d’una forta interrelació i feina conjunta, que fa que poc a poc, anem adquirint més presència tant als propis òrgans col·legials com a les institucions més representatives de l’advocacia a tots els nivells.

Les perspectives per aquest 2021, tenint en compte d’on venim, són continuistes i esperançadores:

A JAC comptem amb grups i companys/es joves molt actius, amb idees, intencions i propostes actuals i reivindicatives. El nostre paper en aquest nou any i els que venen, serà evidentment proactiu, més que mai.

Hem recuperat, la participació a les comissions del Consell dels Il·lustres Col·legis de l’Advocacia de Catalunya (CICAC), el màxim òrgan representatiu de la professió a Catalunya, i això empodera l’advocacia jove.

Ens permetrà proposar solucions a situacions i problemes remarcables que afecten a tota l’advocacia:

• Hem constatat que hi ha una paralització i endarreriment anormals en assenyalaments i resolucions d’escrits de tota mena, segons el funcionariat, per culpa de les baixes de covid (desapareixen seccions de jutjats senceres i ningú teletreballa).
  Aquest fet perjudica directament l’advocacia ja que molts clients no volen ni sentir a parlar d’entrar al jutjat perquè saben l’endarreriment endèmic que ja existeix.
• Precisem l’establiment de la presentació telemàtica íntegra d’escrits, doncs, encara a dia d’avui, tot i les promeses, a molts partits judicials fan presentar telemàticament els escrits i, posteriorment, aportar còpies en paper amb un màxim de dos dies.
• Sol·licitarem l’establiment de protocols i criteris d’actuació front la COVID als òrgans judicials, doncs hi ha una manca total d’homogeneïtat: ens arriben queixes respecte a certs òrgans judicials amb positius COVID on es va continuar actuant amb el risc que això suposa.

La jove advocacia necessita ser actora del canvi. Entre tots i totes hem de treballar i participar en una reforma legislativa on es reguli l’advocacia, els horaris, i tot el que comporta per a que sigui una professió ben remunerada en els seus inicis, amb el prestigi que això comporta i no obligui a pagar per exercir.

Necessitem, com s’està duent a terme ja des de les institucions, però amb més vehemència pel que respecta als/les joves, una ferma defensa de la professió.

Aprofitant, a més, la bona relació i la obtenció del reconeixement per part del Consejo General de la Abogacía Española (CGAE), a través de la seva presidenta, per la nostra participació a l’informe d’anàlisi de les propostes de xoc del CGPJ, farem extensibles totes aquelles queixes i propostes a la resta de l’estat per a que siguin estudiades des del CGAE.

El 2021 és i serà un any d’il·lusions per l’advocacia jove: nous projectes als quals sumar-se i en els que l’advocacia jove serà la punta de llança.

Hem d’agrair immensament la feina altruista que els GAJ fan pels seus agrupats/des i animo a tots i totes a unir-se als seus grups de joves, doncs la nostra veu s’escolta i la nostra feina es valora.

18 de gener de 2021.

[1]“ El COVID-19 no es una pandemia“: los científicos que creen que el coronavirus es una sindemia (y qué significa esto para su tratamiento) – Noticia BBC News (09/10/2020) consultada el 16/01/2021 https://www.bbc.com/mundo/noticias-54386816

[2]Document elaborat pels Grups d’Advocacia Jove de Catalunya conjuntament, consultat el 16/01/2021 per últim cop: https://www.icam.net/wp-content/uploads/2020/04/041720-1.pdf