Redacció.
Més de 400 persones han seguit de manera presencial i online el 7è Congrés de Dret Laboral, celebrat els dies 20 i 21 de març, amb el títol “La resposta del Dret als reptes del Treball (2025), sota l’organització de la Secció de Dret Laboral del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Amb les intervencions d’una vintena d’experts en Dret Laboral i de la Seguretat Social s’han realitzat importants reflexions i debat sobre com abordar des de l’Advocacia laboralista qüestions de plena actualitat en l’àmbit social.
Ha inaugurat el Congrés Paco Ramos Martín, secretari de Treball del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i Ramón Ángel Casanova Burgués, diputat de la Junta de Govern de l’ICAB.
La primera taula de les quatre en què s’ha estructurat el Congrés ha abordat “l’aplicació pràctica a la jurisdicció social de les modificacions processals segons la LO 1/2025” amb les intervencions de Domingo Andrés Sánchez Puerta, magistrat del Jutjat Social núm. 25 de Barcelona i delegat de la jutgessa degana als Jutjats Socials de Barcelona, i Ana Isabel Masero Águedo, lletrada de l’Administració de Justícia del Jutjat Social núm. 19 de Barcelona. Els ponents, moderats per Jonathan Gallego Montalban, vicepresident de la Secció de Dret Laboral de l’ICAB, han exposat les dificultats d’una aplicació real i efectiva de la norma per una generalitzada falta de recursos tècnics i personals dels jutjats. No obstant, també s’han plantejat possibles criteris interpretatius de la norma per evitar inseguretat jurídica als justiciables i als professionals que intervenen diàriament.
Amb la participació dels magistrats de la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Sara Pose Vidal i Jesús Gómez Esteban, s’ha tractat “El registre de la jornada laboral i el temps de descans”. En aquesta segona taula, moderada per Pilar Baltar Fillol, vocal de la Secció de Dret Laboral de l’ICAB, s’ha aprofundit en la definició del temps de treball, així com en les contradiccions que deriven de la regulació existent a nivell de normativa comunitària, especialment, en contrast amb la realitat pràctica que reflecteix l’extensa casuística jurisprudencial sobre aquesta matèria. En el segon bloc de la sessió s’ha analitzat en profunditat el registre del temps de treball i les noves problemàtiques que s’estan plantejant actualment, posant el focus en l’avantprojecte de llei en tramitació i en el caràcter transversal que presenta la jornada laboral i l’horari de treball dins del conjunt del règim jurídic aplicable al registre horari.
La segona jornada del Congrés s’ha iniciat amb la taula rodona de màxima actualitat en l’àmbit laboral sobre “l’audiència prèvia i la indemnització addicional”, que ha comptat amb les intervencions de Joan Agustí Maragall, magistrat de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, i dels advocats Montserrat Rodríguez Viñas i Andrés Pérez Subirana, sota la moderació de Loli Rubio Echevarría, advocada i vocal de la Secció de Dret Laboral de l’ICAB. Aquesta taula ha abordat el canvi de criteri seguit durant més de 30 anys pel Tribunal Suprem, que ha reinterpretat l’article 7 del Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), ratificat per Espanya el 1985, i que estableix que les persones treballadores han de tenir l’oportunitat de defensar-se de les acusacions formulades per l’empresa davant la pretensió de dur a terme un acomiadament disciplinari. S’ha fet èmfasi en què el canvi és transcendental, ja que l’obligació és per a totes les empreses i sectors, i vol garantir el dret de les persones treballadores a exposar els seus arguments i poder-se defensar davant les acusacions que puguin conduir a la seva desvinculació laboral. Tanmateix, també s’ha alertat que el TS reconeix que hi ha circumstàncies excepcionals en què no és possible oferir aquesta audiència prèvia.
Des de la Secció de Dret Laboral de l’ICAB es considera que el tràmit d’audiència prèvia abans d’un acomiadament disciplinari ha comportat una canvi de paradigma en l’àmbit laboral i, alhora, destaca que aquest canvi de criteri comporta donar un major protagonisme a l’advocacia, ja que tant les empreses com les persones treballadores han d’afrontar-lo amb la màxima preparació, i això passa necessàriament per comptar amb el suport i assessorament d’un professional expert en dret laboral per evitar que les errades o les omissions durant aquest procés limitin les possibilitats de defensa en una eventual impugnació judicial.
En aquesta taula també s’ha abordat una altra qüestió de màxima actualitat com és la possibilitat de fixar una indemnització addicional a l’establerta per la llei en casos d’acomiadament improcedent.
Per tancar el Congrés, s’ha abordat “l’impacte de les darreres modificacions normatives en Seguretat Social, amb una especial referència a la jubilació” amb els ponents Carolina Gala Durán, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i l’advocat David Tomás Mataix. Aquesta quarta i última taula rodona ha estat moderada per Montserrat Martínez Mora, secretària de la Secció de Dret Laboral de l’ICAB. Durant la taula s’ha exposat l’impacte de les darreres modificacions normatives de la Seguretat Social i s’ha fet una especial referència a la jubilació, atès que a partir del 1 d’abril entraran en vigor les modificacions recollides en el RD 11/2024, de 23 de desembre, relatives a la Jubilació activa, jubilació parcial i complement de la jubilació demorada. També s’ha abordat l’actual situació del permís de naixement i cura del menor; així com del permís parental de 8 setmanes.
La cloenda del Congrés ha anat a càrrec de Max Arias Blázquez, president de la Secció de Dret Laboral de l’ICAB, i Núria Gilgado Barbadilla, directora general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. Arias ha afirmat que “cal insistir en la necessitat de què, davant el més que previsible increment de la litigiositat laboral, l’Administració de Justícia ha de rebre els recursos suficients per a abordar-la amb els mitjans que possibilita el procés de digitalització”.
