“Se’m va jutjar sense voler buscar justícia”

Per A. Salvador i Gisela Roig.

Barcelona.

Avui entrevistem a Elpidio Silva, Ex-Magistrat del Jutjat d’Instrucció n.9 de Madrid. Avui, advocat i soci-director d’Elpidio Silva Advocats.

La primera cosa sobre la que voldria parlar és sobre Blesa. Què és el que va pensar en el moment en que li varen comunicar que vostè estava imputat per un possible cas de prevaricació?

Bé, doncs ens vam adonar que efectivament s’estava obstruint la feina normal d’un jutjat. Nosaltres estàvem treballant sota una pauta de normalitat del 101% i immediatament vam interpretar que s’estava produint una obstrucció a la independència del poder judicial i que es pretenia, senzillament, dinamitar la causa… i que no s’investigués la bombolla immobiliària, que és el que ens portaria a investigar els crèdits de Caja Madrid a amics i persones que era evident que no podrien pagar.

Com es va prendre la noticia de la resolució?

Hi va haver una denuncia en relació amb un crèdit i a l’investigar aquell crèdit vam poder descobrir, literalment, desenes d’indicis de criminalitat -i així mateix es recull en un informe devastador de KPMG. Quan veus que es dóna un crèdit a un amic, has d’investigar altres crèdits perquè és molt possible que aquesta conducta sigui reiterada, sobretot quan ens vam adonar que pràcticament era com si no hi hagués entitat bancària. Allà no hi va haver cap control a l’hora de concedir crèdits, ampliar-los, i observar les mesures elementals que portessin a cobrar a algú que no podia pagar -entendre que el crèdit s’havia de declarar fallit i procedir-ne al cobrament. Això no es va fer, i hi va haver un rosari de tot tipus d’irregularitats que estan publicades a una obra que vaig treure després, “La justícia desnonada”, que és la veritat sobre el cas Blesa.

En aquest sentit, volia preguntar-li en relació a la sentència del TSJ de Madrid en la que vostè va ser condemnat per prevaricació. El tribunal va mantenir que vostè va vulnerar el Dret a la presumpció d’innocència i el principi de proporcionalitat ja que va ordenar la pràctica de diligències que s’extralimitaven de l’objecte del procediment. Què n’opina?

És una sentència injusta, si és o no manifestament injusta és bastant discutible. Llegeixi el vot particular, si veu el vot particular se n’adonarà que alguna cosa estranya passa, perquè hi ha dos magistrats que volen condemnar i condemnen; i en canvi, n’hi ha un altre que diu que no hi ha res, res de res; i arriba a afirmar que jo no puc cometre aquesta prevaricació encara que hagués volgut en fase d’instrucció donat que no existeixen les instruccions prevaricadores -criteri que ha observat tradicionalment la justícia espanyola. Però és que a més a més, no hi ha cap irregularitat que ens pugui dur al Codi Penal, com diu el vot particular del President de Sala que era Arturo Beltrán. Aquesta sentència, a més, va donar lloc a un judici totalment desesperant, amb la intervenció de persones que no haurien d’haver estat mai allà. I per tant, es tracta d’una sentència que està dins del marc de pontificar una cosa que ha sigut molt greu, impedir que un jutge faci la seva feina i respectar la independència judicial.

A la sentència es recull també que vostè va oferir un tracte preferent a Manos Limpias.

Sí, però és fals, no hi ha cap testimoni d’això perquè és mentida, perquè no hi ha cap tracte preferent de cap tipus. El que hi ha és una feina dirigida a provar uns fets, i d’això en son testimoni la Guàrdia Civil i els pèrits. O què es pretén, que KPMG fa un informe pericial absolutament incriminatori perquè algú li fa un favor a algú altre? Això és absolutament fals i manipulat. De totes maneres no està així tampoc a la sentència, la sentència no diu que sigui un favor. Això és una causa que va sortir després amb els correus i que es va arxivar.

Tornant al tema del vot particular que em va semblar molt interessant, en el mateix sentit recull com vostè ha dit, que no existeix un tipus d’instrucció prevaricadora i que la falta de motivació d’alguna de les decisions que es van tenir en compte per dictar la sentència de prevaricació varen ser subsanades mitjançant la resolució de recursos posteriors i, per tant, no poden ser constitutives del tipus delictiu. Aquesta va ser la seva línia de defensa…

No, és que no hi ha res. Es va treballar com s’ha treballat sempre. De fet, el judici es pot qualificar d’injust clarament per dos motius:

• Primer, perquè no em van deixar utilitzar els correus en els que jo m’havia basat per dictaminar la presó provisional: aquest fet és absolutament evident que suposa una injustícia màxima respecte les proves que es poden utilitzar en un judici, donat que si un jutge utilitza dos correus…Com no li deixaràs que analitzi les proves? Però és que encara és pitjor, perquè es va admetre la prova dels correus però després no me’ls van deixar veure, cosa que ja frega l’absurd màxim.

• I per altra banda, es va demanar una prova referent a que es veiés com treballen els jutges d’instrucció i es veiessin les resolucions diverses de qüestions d’instruccions de causes de Castella i també se’m va dir que no.

Clar, si vostè no em deixa que jo li demostri com es treballa a Espanya sistemàticament tots els dies a totes hores, i vostè no em deixa que li demostri -a més a més- en què em vaig basar jo per resoldre l’ingrés a presó… doncs resulta evident que aquí se’m va jutjar sense voler buscar justícia. Aquí del que es tractava, fonamentalment, era d’obstruir un procés i per això, efectivament, estem en procés de revisió de la sentència.

I quina és la seva valoració sobre la resolució del Tribunal Suprem?

El Tribunal Suprem el que va fer va ser confirmar un criteri absolutament desencertat, creant una jurisprudència nova. El Tribunal Suprem ve a dir que per cometre la prevaricació no és necessària una violació manifesta de la Llei.

Això és sorprenent, i no se li ha donat suficient publicitat, perquè això acaba amb tot un criteri jurisprudencial, o sigui, que el Tribunal Suprem ni tan sols afirma que hi va haver una violació manifesta de la Llei, el que diu és que jo tenia un ànim dolós de prevaricar -que es basa ni més ni menys en que jo vaig complir amb la meva feina: vaig reaperturar quan tenia l’obligació de fer-ho, vaig realitzar les proves que s’havien de realitzar i que després han servit per condemnar a en Blesa i en Rato-. Els correus i les altres proves que vaig practicar eren proves absolutament vàlides, jo vaig dur a terme una instrucció que va desembocar en un informe pericial i un conjunt probatori que posava la línia incriminatòria clarament a Caixa Madrid i a Blesa, en relació amb la gestió de crèdits a persones amigues.

I la segona fase d’aquella investigació s’hauria dirigit, inevitablement perquè hi havia documentació del Banc d’Espanya al respecte, a revisar amb quins criteris s’havien fet altres crèdits a particulars. D’aquesta mateixa manera s’ha instruït el cas dels ERES a Andalusia, així ho va fer la Jutge Mercedes Alaya, va anar delimitant poc a poc l’àmbit del cercle d’imputacions en funció del conjunt de proves i troballes que anaven arribant, una cosa porta a l’altre en l’àmbit de la connexió penal.

I aquí això no s’ha volgut fer, i de fet després el Jutge De La Mata ha intentat investigar la bombolla immobiliària i se li ha anul·lat la causa a través de l’Audiència Nacional, perquè sembla que no hi ha cap interès en veure què ha passat amb la gestió criminalitzada, provablement, dels crèdits.

I com es va sentir en rebre la noticia de les dues sentències condemnatòries?

Com un professional que sap que no l’han deixat treballar. Això era evident, quan va arribar la sentència ja s’havia vist de tot. S’havia vist el que va ser una persecució mediàtica gairebé sense precedents. I es va veure clarament quina era l’actitud del Consell (General del Poder Judicial), del propi President del CGPJ, i després es va veure la pressió de la Fiscalia… Això era un.. és que m’han multat perquè determinada investigació no pugui estar a les meves mans. Això, i després tot el que va passar amb el Banc de Miami.

Deixant a part el cas Blesa, li volia parlar sobre les eleccions al Parlament Europeu. Com neix el projecte Movimiento en Red?

Movimiento en Red és un moviment de gent, un moviment ciutadà que es va forjar en partit polític per un imperatiu de la Llei electoral, nosaltres no teníem cap intenció de crear un partit polític, sinó un moviment social. Jo crec que Espanya vol un moviment social clar per la regeneració contra la corrupció. En aquell moment això era evident, milers de persones van col·laborar amb el partit i en aquest sentit el partit va obtenir els avals necessaris per poder presentar-se a les eleccions -tingui en compte que això era molt difícil, s’havien de reunir 25.000 firmes- i es va aconseguir, es va aconseguir clarament. La única cosa que passa és que aquest moviment social, ara crec que s’ha d’adaptar a la situació política actual on hi ha coalicions de partits…

Aquestes idees polítiques no es podien enquadrar o unir en un altre projecte polític que ja existís en aquell moment?

És una cosa que es podria considerar, hi estem oberts. Sempre hem entès que per regenerar el país i dur a terme un canvi social, és necessari un front polític ampli.

Té alguna relació la condemna per prevaricació i els ideals que vostè va defendre en aquell procés amb els ideal que defensa el MER?

E: Té una connexió donat que s’hi fa una feina contra la corrupció i el tàndem judicial espanyol, que és dels més deficients d’Europa. Però l’espectre del MER és molt més ampli, donat que es fa referència a la regeneració global d’un país que està malalt de confusió sistèmica.

Li han proposat participar en alguna llista electoral?

Hi ha moltes comissions compartides amb polítics. Però actualment jo tampoc estic centrat en la política, estic centrat en el meu despatx professional i per tant, no hi ha hagut contactes com perquè jo em pugui incorporar a cap acció política. Ara és complicat per mi perquè estic muntant un despatx i hi he de treballar molt.

Quina és la valoració que fa de les sentències recents sobre el President Mas, la Vicepresidenta Ortega, la Consellera Rigau i el Conseller Homs?

A veure, jo crec que aquí s’estan investigant dues zones: una que és la corrupció i l’altre que és el tema de la desobediència. Respecte els delictes de desobediència la meva tesi, que jo crec que és majoritària, és que son fets polítics i no jurídics, i que s’està utilitzant el poder judicial per resoldre un problema polític. S’està judicialitzant la política indegudament donat que el 9N, per exemple, va ser anunciat amb molta antelació, a la vista i paciència de tots, les mateixes forces i cossos de seguretat de l’estat no hi van intervenir… Si hagués sigut un delicte haurien d’haver intervingut per impedir-lo, per impedir la comissió de qualsevol fet constitutiu de delicte.

Respecte la corrupció, s’ha d’investigar fins al final. La única cosa a destacar és que s’han d’investigar tots els casos, no només a Catalunya, que sembla com si el tema del 3% fos una tesi exclusiva del catalanisme i això és incert totalment. La corrupció ha sigut generalitzada a tot el país i d’això n’ha de respondre Madrid perquè les forces i cossos de seguretat de l’estat i els principals elements d’investigació estan a Madrid. Per tant, que s’investigui, però que s’investigui de la mateixa manera per tots.

La justícia ha sigut també igual per a tots en el cas de la Sentència Noos?

A veure, jo crec que sobre la sentència del cas Noos s’estan carregant tintes de manera desproporcionada. És a dir, és veritat que es podien preveure condemnes més greus però jo crec que les condemnes no son en cap cas insignificants, respecte n’Urdangarín i el seu soci.

Respecte l’Infanta s’ha observat un criteri, en aquell judici, equiparat al de la dona d’en Torres. Respecte la intervenció del cònjuge en negocis on l’altre cònjuge estigui delinquint, doncs sempre s’obre un espai difícil d’interpretació respecte el dol; i en això crec que s’ha de respectar al tribunal i s’ha de ser respectuós amb la seva intervenció. Què és el que passa aquí, aquí no estem davant un problema respecte la tesi seguida pel tribunal, sinó en front d’un problema de prestigi del Poder Judicial i és que la gent ja no creu en el Poder Judicial -faci el que es faci, estigui bé o malament.

Aquest és el problema de que un poder estigui deslegitimat i cremat socialment, és que la gent ja no hi creu. Per tant, jo no crec que sigui una sentència injusta, jo crec que és una sentència que representa un pas endavant en el tema de la corrupció però desgraciadament la marca de la justícia espanyola no és suficient com perquè tingui la credibilitat que hauria de tenir.

I com es pot fer per retornar la credibilitat a la justícia espanyola?

Fent-la independent. Si el poder judicial no és independent, la gent no hi creurà. S’ha de desvincular totalment de la línia del govern i dels sistemes financers d’Espanya.

Ningú entén perquè els jutges espanyols no s’han adonat de que les clàusules sòl eren nul·les en alguns casos, ningú entén perquè no s’ha advertit d’això també amb les clàusules IRPH, ningú entén tampoc perquè les clàusules de venciment anticipat dels crèdit no s’han anul·lat quan s’haurien d’haver anul·lat, ningú entén perquè la doctrina Parot estava mal muntada i ni tan sols es sabia condemnar als nostres terroristes, ningú entén perquè el Tribunal Europeu té una marca gairebé rècord contra Espanya en el sentit de declarar que es vulneren els drets fonamentals del Conveni Europeu de Drets Humans, és que és un rosari que no s’acaba mai. En conclusió, la gent no sap què li passa a la justícia espanyola.

Podríem començar amb modificar els sistemes de direcció del CGPJ?

No, el CGPJ s’ha d’eliminar, no serveix per res. Un poder no requereix un Consell. Perquè es vol un consell? El Consell de Ministres vol un Consell General del poder executiu? El Parlament vol un Consell General del Parlament? No, els parlamentaris fan el que han de fer i ja està. Doncs aquí hauria de ser el mateix, hi ha d’haver un control jurisdiccional, el Tribunal Constitucional s’ha d’embutir en el Tribunal Suprem i el CGPJ s’ha d’eliminar i generar una plataforma d’assistència logística i prou. No hi ha volta de full.

Mentre hi hagi un CGPJ els jutges estaran supervisats en contra del que ha de ser un poder d’estat. I m’és igual que els jutges que estan al Poder Judicial els hagin escollit altres jutges, el Govern o inclús el poble. No hi ha d’haver cap poder mediatitzant el poder judicial.

Per acabar, voldria parlar sobre la seva vida al despatx…

Doncs és una vida professional dedicada a l’advocacia, és entusiasmant, el camp que atorga l’advocacia a Espanya per la defensa dels drets és igual o superior a la que pot brindar l’acció judicial. I et permet tenir un tracte amb els clients i les persones molt més profund del que et permet treballar en un jutjat amb més de deu mil diligències a l’any.

Va ser complicat el seu inici com a advocat?

Sí, es clar. És evident que això ha suposat un esforç enorme, però hem tingut sort a la feina, i dedicació, i acceptació dels nostres clients i de la gent que ha de treballar amb nosaltres.

Cap a on vol dirigir el despatx?

El despatx té com a dedicació màxima l’assistència jurídica a persones que arriben amb casos molt complicats en matèria de corrupció i en totes les matèries jurídiques en les que la gent es veu molt desasistida davant dels jutges espanyols. Per tant, en el despatx hi ha una vocació d’entrega, una vocació de treballar en problemes difícils i en problemes que no son difícils però que poden plantejar entrebancs importants per la gent, oferint-los una marca de qualitat i entrega ja no només a nivell jurídic sinó al voltant de la seva vida, per enfocar-ho de la millor manera possible.

Pensa més en oferir un servei especialitzat de qualitat o en créixer i créixer com altres despatxos?

Aquest és un despatx que premia la qualitat per sobre de la quantitat.

Per acabar, es planteja tornar a la judicatura?

En l’estat en el que estan les coses, no. S’hauria de canviar el format i tenir un poder judicial homologable.