Per Anna-Clara Martínez Fernández.
Advocada especialitzada en dret administratiu.
Actualment, el Reial decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (d’ara endavant TRLCSP), recull en el seu article 169.1 la possibilitat que la contractació del sector públic pugui efectuar-se mitjançant el procediment negociat. En aquests casos, “l’adjudicació recaurà en el licitador justificadament triat per l’òrgan de contractació, després d’efectuar consultes amb diversos candidats i negociar les condicions del contracte amb un o varis d’ells”.
A grans trets, l’article 177 del TRLCSP estableix diversos supòsits en els quals s’exonera de publicitat a aquesta modalitat de contractació. Entre aquests, destaca el preu, de manera que quan el contracte és inferior a 200.000 euros, en cas d’obres, i 60.000 euros, en la resta de supòsits, el adjudicador no estarà obligat a complir amb el requisit de publicitat del mateix.
Feta la llei, feta el parany. Aquesta excepció ha estat utilitzada per no poques Administracions Públiques amb una fi diferent per la qual està prevista, que no és una altre que el de simplificar els tràmits per a l’adjudicació del contracte en raó de la seva quantia. Exemple per antonomàsia d’això va ser la trama Gürtel en la qual es trossejaven, en sentit figurat, els contractes per així burlar tot tipus de control, o bé el cas INIPRO, destapat en múltiples Ajuntaments, en els quals, fent ús d’aquesta falta de publicitat, els candidats que accedien a les negociacions d’aquests contractes pertanyien a empreses del mateix grup.
Paradoxal o no, la Directiva Comunitària 2014/23/UE, de 26 de febrer de 2014, relativa a l’adjudicació de contractes de concessió i la Directiva 2014/24/UE de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE, que havien d’haver-se traslladat al nostre ordenament jurídic abans del 18 d’abril de 2016 –ja ha passat més d’un any-, preveuen la supressió d’aquesta modalitat de contractació; obligant al requisit de publicitat en tots els contractes negociats, sigui el que sigui la seva quantia i creant un nou “Procediment Obert Simplificat” de durada breu (més o menys un mes) para no perdre l’objecte i els avantatges del procediment negociat.
Així doncs, si alguna cosa és clara és que tant en el nostre ordenament jurídic com en la pràctica, allò que ha de prevaler són els principis de llibertat d’accés a les licitacions, publicitat i transparència dels procediments i no discriminació i igualtat de tracte entre els candidats. Per descomptat, l’adjudicació de determinats contractes negociats sense publicitat no ha complert amb això. Per tant, és evident que, per aquest i per més motius, urgeix l’aprovació de la nova llei en matèria de contractació. Veurem com esdevé.
