Redacció.
Una seixantena de persones van participar ahir a la segona jornada “Drets lingüístics: present i futur” organitzada per la Fundació Catalunya Fons a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. En la jornada es va denunciar el precari estat de salut del català a la justícia, amb només un 8,2% de les sentències dictades a Catalunya en català, una dada que confirma l’estancament de la llengua en el món judicial.
En la primera ponència de la jornada, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó i Massó, va posar en relleu la manca d’actuacions en favor dels drets lingüístics per part de l’Estat espanyol. En aquesta mateixa línia, Anna Maria Pla Boix, professora de Dret Constitucional, va denunciar els incompliments sistemàtics de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per part de l’Estat i va afirmar que la normalització lingüística a la justícia encara és una assignatura pendent, ja que, en el món judicial, el coneixement de la llengua del lloc on es treballa és només un mèrit i no una obligació.
Un dels punts en què es va posar més èmfasi és en la necessitat d’educar en drets lingüístics els professionals jurídics i, per tant, els estudiants que en un futur seran advocats, jutges, magistrats, etc. En aquest sentit, la jornada va incloure la presentació de les activitats de la Xarxa Vives, que agrupa 22 universitats i, entre les seves tasques, promou polítiques d’ús, formació i qualitat en matèria de llengua. Alfons Esteve, cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, va exposar l’avenç en la garantia dels drets lingüístics a la Universitat, amb un augment de més d’un 10% de docència en català (del 25,7% el curs 2011-2012 a un 36,2% actualment). Esteve va concloure que respecte als drets lingüístics “al País Valencià s’han aconseguit petits canvis (el decret d’usos, l’oficina dels drets lingüístics, la futura llei del plurilingüisme, i la pròxima obertura del canal À Punt Media) que permeten veure el futur amb optimisme”.
Durant el matí, també es va presentar el Certificat Jurídic del Català, que té l’objectiu de millorar i acreditar els coneixements del llenguatge jurídic per part dels col·lectius de la universitat i afavorir-ne l’ús i la qualitat.
En les taules rodones es va subratllar, de nou, la importància d’incloure el coneixement de la llengua com a requisit i no com a mèrit, escenari que es conformaria com a situació ideal per tal de garantir els drets lingüístics del català a la justícia. Així doncs, Daniel Bartomeus, jutge i representant d’Àgora Judicial, va ratificar que el problema és més de fons i que, tal com diu la Constitució, “la justícia s’administra en nom del rei” i conseqüentment la llengua del poder judicial és, per defecte, el castellà.
El president de l’Institut d’Estudis Aranesi Jusèp Loís Sans va remarcar que la primera referència en la qual consta que en un Consell de Ministres espanyol s’hagi parlat de l’occità d’Aran va ser per impugnar la Llei catalana de protecció d’aquesta llengua. També va remarcar la valoració del ministre Méndez de Vigo sobre la sentència que tomba el caràcter preferent de l’aranès, en què el ministre simplement adverteix del perill d’allaus a causa de les nevades.
Mireia Plana, de Plataforma per la Llengua, exposava que sembla impossible que “els drets lingüístics, com a drets humans que són, estiguin tan poc protegits” i Roser Sebastià, portaveu de la Federació Llull, tancava el debat reivindicant la llengua com a lluita compartida i com a eina de cohesió social i citant un punt del decàleg d’Òmnium Cultural sobre quina seria la situació del català en una Catalunya independent: “El sistema judicial no impedirà l’ús del català, sinó que l’afavorirà”.
Finalment, van cloure la jornada Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística i Patrícia Gomà, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia. Ambdues van destacar la necessitat de mantenir l’ús del català a les institucions i de continuar treballant per garantir l’exercici dels drets lingüístics en l’àmbit jurídic i judicial.
