Per Mireia Bagué
Advocada mercantilista
La Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN) de data 12 de febrer de 2018 ve a aclarir els dubtes que poguessin existir sobre si la redacció dels estatuts socials d’una societat limitada pot exigir la unanimitat en relació amb la presa de decisions per part de la Junta General en determinades matèries.
Aquesta idea es planteja per la recurrent del cas analitzat per la DGRN, qui, a través del seu recurs interposat com a resposta a la qualificació negativa expedida per la Registradora Mercantil, motiva la resolució esmentada. El meritat recurs s’oposa a la denegació del registre d’un acord de reducció de capital per pèrdues i el simultani acord d’ampliació de capital, el qual es fonamenti en el fet que aquests acords no s’havien adoptat amb la majoria reforçada exigida pels estatuts socials, això és, el vot favorable de més del 70% dels vots corresponents a les participacions socials en què es dividia el capital social; sinó que van ser adoptats amb el vot favorable del 70% d’aquests vots únicament.
Si bé la recurrent no discuteix el tenor literal dels estatuts socials en vigor ni el percentatge amb el qual els acords han estat adoptats, sí manifesta que, en aquest cas concret, l’exigir el compliment del precepte estatutari que regula aquesta matèria (això és, el compliment del llindar relatiu al vot favorable per a l’adopció d’aquest tipus d’acord) comporta indirectament l’exigència de la unanimitat en estar el capital social participat per tres socis en els percentatges que s’indiquen a continuació: 40%, 30% i 30%, respectivament. Aquesta distribució impedia que els referits acords s’adoptessin sense comptar amb la conformitat dels tres socis.
Així mateix, la recurrent entén que aquesta obligació és contrària a l’article 200.1 del Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital, el qual exclou la possibilitat que els estatuts socials exigeixin la unanimitat en l’adopció d’acords socials, donat que l’única manera de superar el llindar establert exigeix, com ja hem indicat amb anterioritat, comptar amb el vot favorable de tots els socis participants del capital social de la mercantil afectada. De la mateixa manera, aquesta part considera que la interpretació de la Registradora en qüestió implica la desprotecció dels socis majoritaris enfront de les accions de la minoria, ja que l’adopció d’aquest tipus d’acord queda subjecta al seu vot favorable, el qual de no aconseguir-se pot comportar el bloqueig de la societat.
No obstant això, la referida resolució desestima el recurs interposat fonamentant la seva decisió en el fet que, d’acord amb la normativa aplicable, els estatuts socials s’erigeixen com a carta magna de la societat a la qual regeixen, havent de regular el seu funcionament intern, vinculant als seus òrgans, socis i, fins i tot, a tercers, i tenint preferència sobre les normes legals no imperatives o dispositives. Per tant, el seu incompliment suposa l’antijuridicitat de l’acordat i permet l’inici del procediment d’impugnació de l’acord pertinent.
A la vista de l’anterior, el Centre Directiu continua manifestant que les majories establertes pels estatuts socials han de ser respectades mentre no es modifiqui el precepte estatutari pertinent, amb independència de la situació en la qual de facto es trobi el capital social de la companyia. A més, manifesta que, en el cas que la distribució del capital social impliqui la impossibilitat d’adoptar acords, s’ha d’estar al que es disposa en matèria de bloqueig i eventual dissolució en la normativa aplicable, no havent de buscar una adaptació casuística i forçada en contravenció amb el que es disposa en els estatuts socials vigents.
Finalment, aquesta resolució de la Direcció general dels Registres i el Notariat es pronuncia en contra del recurs interposat deixant clar que ni aquest Centre Directiu ni la ja esmentada Registradora Mercantil estan en posició d’avaluar un eventual abús de dret exercitat pel soci que no va votar a favor dels acords objecte d’anàlisi, essent aquesta una facultat única i exclusiva dels tribunals a través del corresponent procediment contradictori, el qual hauria de ser incoat a aquests efectes.
9 de juliol de 2018.
