Redacció.
6 de setembre de 2018.
La ministra de Justícia, Dolores Delgado, va rebre ahir a la tarda a la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella. La trobada, la primera que es produeix entre ambdues, ha servit per obrir canals de comunicació dins de la normalitat institucional entre el l’executiu espanyol i la Generalitat de Catalunya.
El Govern català considera que l’exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos és un “notable, però insuficient pas endavant” cap a la reparació moral, jurídica i econòmica de les víctimes del franquisme i la Transició. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha instat l’Executiu espanyol a “reconèixer i compensar totes les víctimes” del franquisme i la Transició i a fer que “l’Estat demani perdó”, tal com ho van fer Alemanya i França per la deportació del president Lluís Companys.
La consellera ha insistit que el Govern espanyol “s’ha de comprometre” en l’anul·lació dels judicis polítics dels tribunals militars franquistes que van tenir lloc a tot l’Estat espanyol, tal com ja ho va fer el Parlament de Catalunya. Capella ho ha explicat en una compareixença conjunta amb la ministra Dolores Delgado, després de la primera reunió que han mantingut les titulars de Justícia dels dos executius. Segons Capella, l’anul·lació de les sentències aprovada pel Parlament de Catalunya “no eximeix Madrid del seu deure històric, tant per la significació política com per la necessitat d’estendre la nul·litat dels judicis a les sentències dels tribunals militars que van actuar a la resta de l’Estat”.
Catalunya ja ha declarat nuls tots els judicis polítics del franquisme
La Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada per unanimitat el juny de 2017, declara il·legals els judicis polítics dels tribunals de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril del 1938 i fins al desembre de 1978. A Catalunya, aquests tribunals van sentenciar 66.590 víctimes de totes les condicions socials, reprimides per motius ideològics. La relació completa de persones condemnades es pot consultar a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Tant les víctimes vives com els seus familiars poden sol·licitar un document expedit pel Departament de Justícia que dona fe de la nul·litat dels judicis. Fins ara, ja l’han demanat més de 2.500 persones.
Mecanismes de col·laboració en memòria històrica
En aquesta reunió bilateral, la consellera i la ministra també han acordat que establiran “els mecanismes necessaris per a la col·laboració” en la identificació de les despulles de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme amuntegades a les fosses comunes de tot l’Estat. Fa un any que el Govern de Catalunya va iniciar el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica. Amb la posada en marxa d’aquestes iniciatives, la Generalitat ha estat pionera en l’actuació d’ofici en l’obertura de fosses i en el creuament de les dades genètiques de les restes mortals amb les dels familiars de desapareguts. L’objectiu d’aquesta col·laboració és facilitar la identificació dels combatents que van morir a Catalunya procedents de la resta de l’Estat i viceversa.
A Catalunya hi ha més de mig miler de fosses localitzades i es calcula que hi poden haver al voltant de 20.000 persones enterrades. Des del 1979, s’han exhumat les restes de 339 persones, el 80 % de les quals durant l’últim any. Fins ara, l’Hospital de la Vall d’Hebron ha fet proves genètiques a 1.265 familiars, però al Cens de persones desaparegudes hi consten prop de 5.500 persones. L’Estat espanyol és el segon de tot el món amb més fosses comunes, només superat per Cambodja.
