Dimarts la Comissió Europea es va pronunciar sobre la situació de Catalunya en un escenari en el qual aquesta decidís independitzar-se de l’estat espanyol. El portaveu de la Comissió Europea, Olivier Bailly, va assegurar que la Catalunya independent “quedaria fora de la UE” i per tant “hauria de tornar a negociar la seva adhesió”. Ahir Olivier Bailly, va rectificar les seves paraules al·legant que “hi ha diversos escenaris hipotètics sota la llei internacional i no li correspon a la Comissió especular“. “En qualsevol cas, no és assumpte nostre”, ha assegurat Olivier Bailly sobre qualsevol procés d’independència d’una part d’un estat membre.
Catalunya quedaria exclosa de la Unió Europea durant les negociacions a la seva adhesió? Potser. Però, aquesta exclusió només s’entendria en una successió d’accions diplomàtiques i polítiques totalment lineal, molt allunyada de la realitat. Tal com va exposar la cap de la secció Catalunya d’aquest digital, na Gisela Roig a La Independència a la Unió Europea, la situació de la Catalunya independent és negociaria a través del Dret Internacional. Tal com afirma Ana Stanic, l’advocada encarregada de la negociació de la separació econòmica en favor d’Eslovènia, tots aquests preparatius entre els quals queden enquadrades les negociacions amb organismes internacionals i el reconeixement de la resta de països formarien part del passos previs a l’acte de declaració d’Independència, donat que la proclamació d’Independència és ben bé l’últim acte que ha de dur a terme la nova Catalunya.
Dimarts però, Barcelona caminava sota els colors de la independència. Catalunya va fer seu el clam de “Catalunya, nou estat d’Europa”, un clam de la societat civil a tot l’espectre internacional, però, per sobre de tot, un clam al Govern de Catalunya, un clam amb el qual s’ha transmès la voluntat de la ciutadania al Govern, la voluntat de preparar la proclamació d’Independència.
I com molt bé apunta en Salvador Garcia a través del Col·lectiu Emma, ara és el moment del Govern per a donar vida a la voluntat del poble.
Primer de tot, Catalunya necessita la legitimitat democràtica per començar a dur a terme els preparatius per a ser independent. Aquesta legitimitat s’ha d’obtenir a través d’un referèndum vinculant en el qual la ciutadania catalana decidís sobre el futur de Catalunya.
Perquè només la ciutadania catalana? Això es degut a que la constitució com a estat és decisió única dels membres d’aquella comunitat de persones que com a nació es volen constituir com a estat, per tant queden exclosos de tot referèndum la resta de ciutadans de l’estat espanyol.
Una vegada el Govern tingui la legitimitat per a poder declarar la Independència de la nació catalana, aquest ja podria començar a donar lloc a tots els preparatius jurídics per a poder declarar-la, ja que, l’acte de declaració és veritablement l’última acció a dur a terme. Essent així, des del referèndum fins al acte de declaració hi ha d’haver un període de transició necessari per a poder crear tots els mecanismes dels quals hauria de disposar la Catalunya independent abans de declarar-se com a tal.
En primer lloc, s’hauria de demostrar a la comunitat internacional la viabilitat de la Catalunya independent i com aquesta s’estructurarà internament. Després s’hauria de negociar primer amb els països veïns, essent aquests els de la UE, i després amb la resta, el reconeixement de la Catalunya independent com un nou estat europeu, que no de la Unió Europea.
Seguidament, una vegada assolit el reconeixement dels països veïns, començarien les negociacions en relació als tractats internacionals. Catalunya adoptaria automàticament tots aquells tractats multilaterals que haguessin estat ratificats per Espanya, però, no aquells bilaterals, els quals hauria de re-negociar en cas que els volgués adoptar. Paral·lelament, Catalunya hauria de negociar amb Espanya la distribució de béns i deutes que correspondrien a cada país.
A continuació, la Catalunya independent tenint el reconeixement d’altres estats, hauria de demanar l’adhesió als Organismes Internacionals. Aquesta adhesió, però, no seria gaire problemàtica. A tall d’exemple, per adherir-se a la Unió Europea, Catalunya no trobaria gaires impediments, havent estat ja negociat el seu reconeixement internacional. Hem d’exceptuar, però, el veto d’Espanya; uns dels pocs països que encara no ha reconegut a Kosovo com a Estat, veient aquí ja una reticència històrica a reconèixer l’existència de nous estats per part de l’estat espanyol.
Pel que fa a l’adhesió de Catalunya a la Unió Europea, aquesta seria relativament fàcil, donat que Catalunya no necessitaria una ratificació i avaluació del seu ordenament jurídic, car Catalunya com a antiga CCAA d’Espanya ha complert en tot moment les directrius europees integrant-les en el seu ordenament jurídic al mateix temps que complia els tractats ratificats per Espanya.
I finalment, Catalunya podria donar lloc a l’acte de proclamació de la independència, essent aquest gairebé l’últim afer a dur a terme. En moments posteriors, tenint ja totes les negociacions respecte a l’adopció de nous o antics tractats i l’adhesió de Catalunya als organismes internacionals, es podria donar lloc a la seva ratificació, essent el període d’exclusió de Catalunya de la Unió Europea, gairebé inexistent.
3 comments