Les apostes per Internet suposen dins d’Espanya un important mercat que mou centenars de milions d’euros. Fa més d’un any, el legislador decidia regular i intervenir en aquest terreny d’una forma important, promulgant la Llei 13/2011, de 27 de maig, i creant mitjançant aquesta la Direcció General d’Ordenació del Joc (DGOJ), que és l’òrgan l’administratiu que porta a terme tot el control i sanció d’aquestes activitats.
Aquesta nova llei, entre d’altres coses, exigia que les cases d’apostes demanessin una llicència a la DGOJ per poder operar a Espanya (tenint que ser .es), regulava els esports sobre els que es poden fer apostes (un 95% del total), establia uns límits de dipòsits i, com a punt més important, modificava la tributació d’aquestes activitats.
El dilema de tota activitat econòmica, el debat entre la regulació i la certesa en les transaccions o el lliure albir i la indefensió es tornen a repetir en aquest cas: els punts argüits a favor d’aquesta nova regulació són una major seguretat jurídica i bancària a la persona, per poder apostar en un entorn segur. Per tant, el Govern posava fre d’aquesta manera a les hipotètiques males pràctiques de les empreses del sector.
No han faltat les crítiques a aquesta regulació, les quals s’expliquen ja amb l’aplicació de la llei a la mà, però entre d’elles s’adverteix una evident vocació contra l’esperit de la Unió Europea, ja que, seguint a l’espera d’una harmonització de les polítiques de joc online, el mercat que operi a Espanya es reserva únicament pels jugadors espanyols, el que podria contradir els articles 3.3 del Tractat de la Unió Europea i 26.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que regulen el mercat interior lliure de la UE.
Encara que la Llei 13/2011 preveia que la regulació entraria en vigor l’1 de gener de 2012, la lentitud en l’atorgament de les llicències a les cases d’apostes va provocar que es retardés l’entrada en vigor a finals de juny.
Les conseqüències d’aquesta nova regulació 4 mesos després de l’entrada en vigor de la normativa i del règim sancionador són realment negatives: el règim sancionador s’ha mostrat poc efectiu per acabar amb les webs punt com que encara no han desaparegut, els abusos que es volien evitar s’han multiplicat (per les limitacions o tancament de comptes obligats al trànsit entre les antigues webs i les noves) i, com a conseqüència de la nova i major tributació, els apostadors han notat una baixada important de quotes en cada aposta, el qual ha provocat una fuga d’aquests al estranger, el que a la vegada podria significar un enfonsament dels ingressos del mercat.
Com a últim apunt, el Consell de Ministres de 27 de setembre va acabar amb una incertesa que els apostadors online tenien des del començament del procediment de regulació, la de com tributarien els seus beneficis obtinguts al joc, i la decisió ha estat que no tributin pels guanys totals sinó pels guanys nets (és a dir, que al benefici obtingut se li resti les pèrdues que s’hagin ocasionat), mesura que tindrà efectes retroactius des de l’1 de gener de 2012. Això suposa, per tant una modificació a la Llei 35/2006, de l’IRPF: abans no es podia computar com a pèrdua patrimonial les pèrdues del joc, a partir d’ara es podran deduir, però sempre sense que aquestes excedeixin els guanys.
