El debat sobre els límits del dret a protestar, -cas que n’hi hagin-, va ésser obert pel moviment 15-M i reobert recentment pels successos del 25-S. En relació al mateix, Cristina Cifuentes, la Delegada del Govern en Madrid, va exposar el passat dimarts 2 d’octubre la seva voluntat de modificar l’abast del dret a manifestar-se argumentant que la llei és “molt permissiva i àmplia amb el dret a reunió i a la manifestació”. En conseqüència, demanà un canvi legislatiu que passa per modificar la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió a fi de modular-la per tal de compatibilitzar dit dret amb la “racionalització de l’ús de l’espai públic“.
Al seu parer, i seguint la línea defensada dies anterior per Ana Botella, Madrid s’ha convertit en “una ciutat complicada perquè les manifestacions són permanents i la seva xifra desmesurada”. En el que portem d’any s’han produït a la capital 2.200 concentracions i manifestacions. Això provoca el descontent de comerciants de la zona que solen tancar els seus negocis en primer lloc perquè la zona queda impracticable per al comerç i en segon lloc perquè prefereixen evitar tenir els establiments oberts en cas que hi hagin disputes que es puguin traduir en desperfectes. I a judici de Cristina Cifuentes cal fer quelcom per pal·liar aquesta situació i considera que la via adequada és la de la modificació normativa donat que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid no ha cedit mai a les peticions de la Delegada del Govern. Per exemple, al mes de març, quan s’apropava el dia de la vaga general, Cristina Cifuentes va rebre tres negatives consecutives de dit tribunal quan pretenia prohibir o modificar manifestacions convocades. La resposta del Tribunal Superior de Justícia sempre ha estat la mateixa: “El que diu la llei és que només es pot prohibir o modificar una manifestació quan existeixin raons fundades d’alteració de l’ordre públic amb perill per a béns o persones” i dit tribunal mai ho ha apreciat.
La Delegada del Govern no ha concretat com s’hauria de fer la modificació normativa que proposa, perquè considera que és “un tema complex”. Potser també hauria d’afegir que no és la seva tasca, sinó que aquesta és competència pròpia dels legisladors.
Aquestes declaracions de Cristina Cifuentes van ser durament criticades, fet que va propiciar que la Delegada del Govern de Madrid expliqués més detalladament les seves paraules. Cifuentes va dir que només pretenia obrir un debat en relació al dret de manifestació perquè considera que la Llei que el regula és massa antiga, i que el que volia era arribar a una solució de consens. Va afegir que en cap cas no pretenia restringir aquest dret perquè “estem en una societat democràtica i els drets dels ciutadans no es poden retallar”. Per això la seva proposta passa per modificar la llei per tal de donar major marge a l’Administració a fi de que aquesta pugui modificar les hores i canviar els llocs per compatibilitzar el dret de manifestació “amb una ciutat que sigui habitable”. I això “significa poder circular amb tranquil·litat, que no hi hagi problemes d’ordre públic”.
Tanmateix, sembla que si fem una lectura més detallada de les paraules de Cifuentes podem veure com la Delegada del Govern pretén sortejar la autorització que li denegava el Tribunal Superior de Justícia de Madrid fent que aquest no hagi de pronunciar-se sobre si la manifestació és o no causant de la vulneració de l’ordre públic. La experiència li ha mostrat que dit tribunal mai ha cedit a acceptar que una manifestació pugui desencadenar en una vulneració d’aquest tipus i la via alternativa per modular el dret a la manifestació aparentment és modificar la llei per tal de fer més fàcil que l’Administració pugui modular-les més fàcilment.
En la línia de Cifuentes s’ha pronunciat Rafael Hernando, portaveu adjunt del PP en el Congrés, considerant que hi ha “camins a explorar per a intentar frenar l’“abús” en el dret a manifestar-se”, que al seu judici és el que ha proposar la Delegada del Govern en Madrid.
En tot això, què té a dir el Fiscal General de l’Estat a tot això? Eduardo Torres-Dulces s’ha mostrat partidari de una regulació de caire administrativa del dret de manifestació, però mai penal o constitucional perquè “tot el que sigui restringir en excés els drets fonamentals complica la convivència democràtica”.
No obstant, el debat obert per Cifuentes i defensat tímidament per Torres-Dulces sembla tancat pel Ministeri de l’Interior. Les fonts del departament que encapçala Jorge Fernández han assegurat que no es plantegen modificar cap canvi de dita llei en la direcció proposada per Cristina Cifuentes. Han afegit que la reforma del Codi Penal ja preveu endurir les sancions contra aquells que presentin actituds violentes en les manifestacions, però que en cap cas es preveu res sobre la convocatòria de les mateixes.
