El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d’inconstitucionalitat que interposà la Junta de Castella i Lleó contra els articles 1, 2.2, 3.1, 3.3, 4.1 i 5.1 i les disposicions addicionals primera i segona de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica, que afectaven a l’enviament dels denominats “papers de Salamanca”, un conjunt documental confiscat pel bàndol nacional durant l’escaramussa militar a la Generalitat de Catalunya i a altres institucions catalanes. Aquesta col·lecció de documents, actes i arxius foren dipositats a Salamanca, on han estat durant dècades fins que, arribada la democràcia i l’ordenament constitucional de llibertats, la Generalitat de Catalunya reclamà el seu patrimoni documental i històric propi.
Òbviament, Salamanca i la Junta de Castella i Lleó no han accedit a les pretensions de la Generalitat, i això ha fet que durant molts anys hagin existit certes “tensions” i desavinences entre totes dues administracions. Però, finalment,l’any 2006, amb la Llei que hem mencionat amb anterioritat, el Legislador espanyol decidí tornar aquest valuós arxiu documental a Catalunya, el seu legítim dipositari. Aquesta llei posà punt i final a un procés continu de queixes i reclamacions, el qual ha durat dues llargues dècades. Però, la Junta recorregué disposicions de la Llei davant el TC, fins que aquest s’ha pronunciat en la Sentència 20/2013, de 31 de gener.
El fonament del recurs de la Junta de Castella i Lleó fou la vulneració de l’obligació constitucional de l’Estat de protegir els béns públics, en base a l’Art.46 de la Constitució espanyola: “Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni”; ja que l’enviament dels “papers de Salamanca” a Catalunya suposa una “fragmentació” de la globalitat de la memòria històrica. El TC, però, no ha reconegut tal vulneració.
Un altre argument emprat per la Junta ha estat la vulneració de l’Art.149.1.28 de la Constitució, el qual estipula que “[l]’Estat té competència exclusiva sobre […] [la] [d]efensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l’exportació i l’espoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perjudici que les comunitats autònomes n’exerceixin la gestió”. Aquesta construcció, però, també ha estat refusada pel TC, ja que la troba fora de l’àmbit objectiu de la discussió jurídica.
Finalment, és interessant recalcar que la devolució dels “papers de Salamanca” a la Generalitat no és “una decisió arbitraria o irracional”. És més, el propi TC ha subratllat, en el Fonament Jurídic Tercer de la sentència, que “[l]a protecció de l’interès dels propietaris originaris o dels seus successors de recuperar allò que els ho fou confiscat, que es promou amb la restitució legalment prevista, constitueix un interès constitucionalment legítim, i, per tant, es pot considerar pel legislador que resulta preeminent, en el seu cas, davant altres interessos concurrents d’acord amb el marge d’apreciació que li correspon”. Per últim el TC exposa, en el Fonament Jurídic Vuitè, que “entrar en un enjudiciament de quina seria sa mesura justa suposa discutir una opció presa pel legislador que, tot i ser discutible, no resulta arbitraria ni irracional”.
Per veure la sentència amb més detall, aquí teniu l’enllaç seguent:
Sentència 20/2013, de 31 de gener, del Tribunal Constitucional
