A la vista de la sentència del Tribunal Constitucional feta pública avui, mitjançant la qual l’Alt Tribunal espanyol declara ajustades a la Constitució les taxes judicials aprovades per la Generalitat de Catalunya, la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sabadell (ICASBD) ha acordat, en sessió plenària, elevar al Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), òrgan que aplega els 14 col·legis d’advocats catalans, una sol·licitud de derogació definitiva de les esmentades taxes, per tal que aquell òrgan la faci extensiva al Govern de la Generalitat el mes aviat possible.
Juan Antonio García Cazorla, degà de l’ICASBD i vicepresident del CICAC, considera intolerable la rehabilitació d’aquestes taxes que, a banda de suposar una doble imposició per els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, vindrien a dificultar encara més el seu accés a la Justícia: “Si les taxes judicials aprovades pel govern central ja estan suposant un atac flagrant al dret dels ciutadans d’accedir a la justícia que, de facto, s’està traduint en un descens significatiu dels litigis arreu de l’estat espanyol, tal com ha reconegut recentment el mateix executiu, quines conseqüències pot tenir l’aplicació afegida d’una altra taxa per als ciutadans de Catalunya? Doncs, d’entrada, haver de pagar dos cops per accedir a un servei públic com és la Justícia. Una autèntica barbaritat i una perversió de l’estat de dret”, ha manifestat García Cazorla. “És per això que la Junta de Govern del Col·legi de Sabadell no ha dubtat a elevar al màxim òrgan de representació de l’Advocacia Catalana una petició per tal que s’insti al Govern de la Generalitat a no rehabilitar i derogar definitivament aquesta normativa que el Tribunal Constitucional ha considerat ajustada a dret i que previsiblement pot tornar aviat a estar en vigor”.
Recordem que les anomenades taxes judicials catalanes van ser introduïdes al nostre ordenament jurídic mitjançant la Llei 5/2012, de mesures fiscals, financeres i administratives. L’article 16 d’aquesta norma afegia un títol III bis al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que venia a regular les anomenades taxes per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia, i les taxes per la utilització o l’aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l’Administració de justícia.
Va ser en relació amb les primeres, les relatives a la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’Administració de justícia, que el Tribunal Constitucional va dictar la suspensió cautelar de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats (concretament, del nou article 3bis 1-1, apartat 1, de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat), amb efectes des del 17 de gener de 2013, data de publicació al BOE del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern central contra la citada norma, un recurs que ara el Tribunal Constitucional ha desestimat tot resolent que les taxes s’ajusten al marc constitucional.
